Cercador
Aquella mirada
Un relat de: Marta- Compartir:
Aquella mirada
Ulls tristos,
per què em mireu?
Altre cop, ressegueixo les línies
que us perfilen.
Inflats, ja no brillen.
Us arrauliu parpella enllà,
perduts en una foscor estranya,
un silenci elèctric que crida auxili.
Per què em mireu?
Si ja coneixeu l’angoixa de l’enyor, l’opressió de la culpa.
Si ja heu degustat la sal del plor.
Per què em mireu?
El meu cor no és la vostra cura.
Ulls tristos,
per què em mireu?
Altre cop, ressegueixo les línies
que us perfilen.
Inflats, ja no brillen.
Us arrauliu parpella enllà,
perduts en una foscor estranya,
un silenci elèctric que crida auxili.
Per què em mireu?
Si ja coneixeu l’angoixa de l’enyor, l’opressió de la culpa.
Si ja heu degustat la sal del plor.
Per què em mireu?
El meu cor no és la vostra cura.
