Aquell somni del Convent de les Carmelites

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Mariana! Estimada amiga Mariana. Ja torn somniar una altra vegada. Em trobo, com saps, a la Palma de Mallorca dels anys noranta. Cap al final del segle XX.
Aquest pic, Marianeta, he somniat un convent grandiós. Un convent de monges carmelites. Entre novicies i professes, hi ha tot un caramull de monges de tota casta.
La fundadora del monestir es diu Teresa. Ara,Mariana t'ho dic ben sincerament: No l'arribo pas a identificar com la Santa d'Avila.
El convent, situat prop del que a Palma de Mallorca, existeix i és conegut per el "Convent de les tereses".Sí el convent que hi ha a la Rambla. just davant per davant l'Hostal Monleon on m'estic hospedant; i on en plena segona república espanyola, el 1.934, mori Sor Maria de Jesús Solivelles i Arbona .de Son Llobera al terme de la Mare de Déu de Lluc. Una tia de mon paret al cel sia. Germana de la senyoràvia. Però aquest convent és ell deu,cent, mil vegades més gran. És inmens. Infinit. No acaba mai.
Quan me despertaré, desapareixerà, el convent, de cop i volta aixi com les monges que hi habiten i la multitud d'homes i l'estol de frares que entraven i surtien dels seus murs. També aquelles altres persones que anaven per resar o per feines. Mariana, jo mateix era un d'ells.
Ah,Mariana, oblidava de parlar-te d'un sac blau. Una samareta per anar d'excursió. Abans mai l'havia vist. La veritat que no en tenia punyatera idea.
Què en serà, Mariana,d'aquest sac blau de viatjar quan el despertador sóni ?
Doncs amiga ,t' ho diré clar i llampant: El sac s'haurà esfumat i s'haurà esfumada la preocupació que pogué tenir jo pel seu contingut.
Diantre Mariana ! Què volia significar tot aquest galimaties ? No ho sé amiga meva. Tu ho saps? Saps què. Deixem-ho estar. Fins una altra Mariana. Moltes memòries a ca vostra,

Comentaris

  • Endavant.[Ofensiu]
    escudera | 25-07-2005 | Valoració: 10

    Sí Endavant. No t'aturis d'escriure. Ho fas prou bé

  • Molt simpàtic...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-07-2005 | Valoració: 9

    Està molt bé Cavaller de Moncaira!

    Un relat viu, simpàtic, un atractiu menjacocos o "enredallengues" o com es digui en català.

    T'animo a seguir escrivint. I si vols llegir els meus relats, ja saps... ;-)

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.