Cercador
AQUELL MESTRE...
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
Sempre vaig tenir molt clar que de gran volia ser mestra. El meu model va ser una gran mestra que vaig tenir en la primera etapa escolar, la senyoreta Benseny.
La seva escola era petita, un annex al xalet on vivia, estàvem tots a la mateixa classe des dels sis als nou anys. Era una escola privada, els meus pares no en volien saber res del nou règim.
Ens feia les classes en català, en perfecta harmonia entre grans i petits, funcionàvem com les escoles Freinet, creativitat, espontaneïtat, llibertat d'expressió…
El seu esforç i generositat eren incondicionals, no tenien mesura. Una primavera que va haver-hi una gran passa de tos ferina, per no perdre tant dels aprenentatges bàsics, als que la vam passar ens feia classes a part en una altra saleta i a estones al jardí per gaudir del sol i l'aire pur. En tinc un record molt bonic i especial.
Mai vaig demanar quedar-me a casa. En la gran nevada d'un cru hivern, em recordo especialment un dia, anant a l'escola, tot fent camí en la neu verge i dient adéu a la mare.
L'escola per a nosaltres era una continuïtat de la nostra llar, no hi havia càstig físics, ni crits, la senyoreta Benseny sabia treure bones lliçons de qualsevol esdeveniment.
Aquella va ser per a mi una escola de conte, la tenia i encara la tinc, idealitzada per la tendra figura d'una autèntica mestra.
Sempre l'he dut dins meu i crec que he sabut transmetre als meus alumnes els valors de la meva estimada senyoreta Benseny.
NÚRIA NIUBÓ I CABAU
7 de gener / 12
Comentaris
-
Hola, Núria[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 09-03-2012 | Valoració: 10
Aquest minirepte va ser un minirepte molt emotiu, pràcticament tots ens vam decantar pel mestre positiu. Segur, segur que la senyoreta Benseny va deixar una bona llavor.
—Joan—
-
Bons records[Ofensiu]elenam | 28-01-2012 | Valoració: 10
Sempre queden aquests moments en que ens acompanyen els bons records, haver tingut un bon mestre, bons amics, el lloc de la nostra infancia... una sort haver pogut gaudir d'un bon mestre, això és un record que sempre quedarà en el nostre cor.
Felicitats!!! -
Diuen[Ofensiu]Josoc | 20-01-2012
que dels bons mestres en surten alumnes ben preparats i el teu cas n'és una confirmació.
-
Ai aquells temps ![Ofensiu]Jaumedelleida | 18-01-2012 | Valoració: 10
Personalment no la vaig conéixer però sí sentir-ne parlar, atès que som si fa no fa de la mateixa quinta. És una pena que aquell tipus d'escola avui en dia ja no n'hi hagi, perquè el caliu que d'allà sortia, era molt més sa i de bon fer que la majoria d'escoles públiques o privades de gran alumnat. L'enyoro aquell temps, la veritat.
Una abraçada Núria -
Preciós[Ofensiu]brins | 14-01-2012 | Valoració: 10
Un relat deliciós per la tendresa dels records que expliques i per l'emoció amb què els rememores.
La senyoreta Benseny devia ser una mestra excepcional, i una persona adorable; una font d'inspiració per a la teva vocació futura. I el millor de tot, és que encara n'hi ha molts de mestres com ella; mestres i professors que tot i veient retallats els seus minsos sous, s'aboquen amb infinit amor a la seva tasca, sense mesurar hores ni esforços; mestres que, si és necessari, s'emporten feina a casa per poder oferir un ensenyament de qualitat. La llàstima, és que molt pares ho ignoren, o ho volen ignorar...
Gràcies per participar en aquest repte, Núria,
Pilar -
Entranyable[Ofensiu]Frèdia | 14-01-2012
Un model de saviesa, la senyoreta Benseny! Un record perdurable, molt ben narrat, que ens el vas fer nostre en el repte i que ara comparteixes amb tothom. I fas be, perquè aquests records, aquestes experiències són les que ajuden a seguir endavant en els moments difícils. Sí, és un relat entranyable i alliçonador. De vegades no cal recórrer a la fantasia. Les més belles històries, aquesta n'és una mostra, es troben en la memòria.
-
Els mestres[Ofensiu]allan lee | 14-01-2012
millors ens han ensenyat, sobretot, estimació. Paciència, bondat. Perquè ells en tenien i n'han donat. Desprès, les matemàtiques i la literatura venien soles, perquè era el mestre qui ens catalitzava els millors sentiments per rebre delitosament la passió d'aprendre.
Jo també vaig tenir tres mestres molt bons, però quan ja era una mica gran. Deploro no haver trobat, en la meva infantesa, un mestre de cor gran. I estic contenta de saber que tu sí la vas trobar. Una abraçada ben forta, Núrieta,
S -
Encara en tenim...[Ofensiu]free sound | 14-01-2012 | Valoració: 10
...molts bons records de molts mestres,
espais de llibertat, moments de felicitat,
il·lusió d'aprendre i moltes ganes de viure.
Felicitats!!!! -
quina sort núria...[Ofensiu]joandemataro | 14-01-2012 | Valoració: 10
vas tenir tu de poder gaudir d'un ambient escolar com el que descrius, i quina sort han tingut els teus alumnes de poder gaudir del teu tarannà
llàstima que avui en dia aquest tipus de professor hagi estat extingit per la pròpia societat
abraçades
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
201617 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC