Aquell matí de primavera

Un relat de: Abs

Ara m'adono del meu error, ara sé que m'hauria d'haver arrencat la vida d'una estrebada sense pensar-ho aquell matí de primavera, quan acomiadant-te amb una abraçada em vas prometre que tornaries, que no em deixaries mai, que sempre series amb mi.
Necessitava confiar en aquelles paraules, necessitava creure que el gel que envoltava el meu cor s'acabaria fonent amb l'escalfor del teu. Que els teus llavis eren sincers, necessitava creure't.

I ara se m'inunden de llàgrimes els mots d'enyorança que llenço al vent. No hi ets, i jo encara et sento.
Hauria d'haver mort aquell matí de primavera, quan pensava que realment era feliç.

Comentaris

  • Conmovedor[Ofensiu]
    Falciot blanc | 12-06-2007 | Valoració: 10

    Com sempre el teu relat es conmovedor, m'ha agrada molt llegir-te, els sentiments son els sentiments i no i podem fer re pero la vida es sagrada es la que ens permet algún dia experimentar-los de nou.

  • d'una altra època.[Ofensiu]
    manel | 09-06-2007

    Sembles sorgit/da d'una altra època. Els teus textos arrosseguen una melangia infinita, una tristesa romàntica fora de tota mida. Però en poc espai aconsegueixes ficar-te en el petit espai que tots guardem en el cor. Això sí, em quedo amb la teva prosa, t'hi noto més lleuger/a, més fluït/da.

    Salut!
    manel