Aquell dia d'estiu

Les teves abraçades ja no hi són. Ja no sento els teus llabis, ja no et veig. Ja no veig ta mirada...te la vas endú amb tu. Nomès em queda el record d'aquell dia d'estiu. Poca pluja, mar endins, brisa tèvia, rostre encès. Les nostres mans s'ajuntarem, com la mar i les onades. Els nostres cossos fluïen sobre la massa d'aire que cobria les nostres ments. Ja no hi havien secrets per a nosaltres. Nua i cega pel teu amor, et besava els llabis. Nuu i ceg m'acariciaves la pell. Acomodava el meu cap sobre el teu pit, repetint amb els batecs del teu cor que t'estimava. Tancava els ulls. Tu em cantaves a l'orella paraules d'amor. Mentres jo em perdia en el silenci. Petits versos, de grans poetes, omplien la passió d'aquell moment. Vam romandre junts molt de temps. Aleshores, vaig poder entendre que les coses bones no duren tota la vida, bé no totes, però el que te aquesta història d'amor és que temps enrere, vam ser inseparables, tu i jo.