Aquell bar

Diademes de colors es balancegen seguint un minuciós ball simètric, creant una harmonia de faldilles i mirades, olors de flors, canyella i mirades, parets de vainilla i mirades somnolents... bombolles de sabó freguen un ambient angoixós i dens, un espai on el soroll és tant punyent que es converteix en el silenci més pausat, on les veus cauen i es fonen en un cataclisme de llum i ombra.
L'oneig dels glaçons surant dins les copes, uns llavis que es troben amb els teus, unes mans perdudes entre cabells i que premen el palmell amb força, s'enlairen i em palpen amb els dits més fràgils. Ulls brillants i somriures sincers, sense paraules, sense noció de temps. Tot convergeix en nosaltres, tot roda i es gronxa entorn del cercle creat espontàniament, amb altiva arquitectura que les rajoles absorbiran.
Permanentment aquell bar es desprendrà dels nostres instants, de l'olor dels moments eterns, de les olors de flors, canyella i mirades.