Aquele abraço

AQUELE ABRAÇO v.2


UN

Aquella abraçada (no) li va portar més que grans moments d'esperança que van estar a punt d'acabar amb la paciència dels seus amics .
Totes les seves converses a partir d'aquell dia giraven a l'entorn de l'abraçada, que va acabar essent gairebé odiada per tots aquells que en algun moment del dia compartien un espai amb ell.
A la botiga on treballava, al gimnàs, als bars que freqüentava, el seu únic tema de conversa era l'abraçada que, feia ja gairebé dos mesos, li va fer el paio que perseguia des de feia temps.
No valia per res que els amics insistissin que havia estat una abraçada de benvinguda i comiat, una única espremuda potser emocionada que l'altre li va fer mogut per la declaració d'amor i intencions que acabava d'escoltar.


DOS

--Està molt pesat amb aquesta història de l'abraçada.
--Jo ja no sé com dir-li. Cada cop que ens veiem que si va ser meravellós, que si hauries d'haver vist com em va abraçar.
--L'altre dia arribo al Marlene i li estava explicant a uns que no em sonen de res. Allí estava, fot-li que's de Reus, amb el rotllo dels ulls tan preciosos que té i la mirada tan tendra que va posar quan es van acomiadar.
--A mi m'han dit que l'altre ha marxat a Austràlia per feina.
--Doncs com perquè li agafi el siroco d'anar a visitar-lo.
--T'imagines?
--Jo el veig tan entusiasmat que si se li fica al cap, se n'hi va.


TRES

Doncs jo estava amb uns amics al bar i de cop arriba un que tenia vist d'alguns llocs i em diu si pot parlar amb mi uns minuts. Li dic que d'acord i sortim fora per poder sentir-nos millor. Així que el pavo comença a explicar-me que fa temps que em té vist i que des de fa unes setmanes no se'm pot treure del cap i que li encanta com vesteixo i com em moc perquè fa molt de temps que m'observa i que si jo volgués podríem sortir un dia i veure que tal ens va junts, que a ell li faria molta il·lusió poder sopar junts i que si jo estava amb algú i que era fantàstic que no ho estigués perquè ell pensava que entre nosaltres podia haver química. Jo, a tot això, havia parlat lo justet, perquè el tio era una màquina de xerrar, no és que pensi que és un pirat ni res d'això però és que hauries d'haver vist la velocitat amb què m'ho va dir tot, sense un parar-se a pensar què anava després. Total, que'l vaig deixar parlar una estona més sobre els llocs on m'havia vist, sobre com li agradava aquella camisa o aquell texà, com li encantava la meva manera de ballar, sobre si anava al gimnàs i a quin anava, sobre els meus i els seus programes favorits, sobre el llibre que estava llegint o la darrera pel·lícula que havia vist. Una màquina, ja t'ho dic. Quan vaig pensar que era hora de tornar amb els meus amics li dic que estava molt content per les coses que m'havia dit i que potser quedaríem un dia i xerraríem una estona més. Llavors s'acosta com per besar-me. A mi, que ja saps que no sóc petoner i jo m'hi acosto, obro els braços, ell queda a dins, li faig una abraçada com la que li faria al porter de la meva finca, ells se m'arrapa i m'abraça, m'estreny, jo li faig un parell de palmellades a l'esquena i ens separem. Jo entro al bar i ell es queda a la porta amb cara d'haver trobat un dècim de loteria premiat.


QUATRE

Va ser meravellós. Poder estar allà parlant amb ell. Poder explicar-li tot el que feia tants dies que volia dir-li. Ell m'escoltava atent i sense moure ni una pestanya, en cap moment va estar seriós o amb cara de que el que escoltava no li agradés. És que és tan maco. Tenim tants gustos en comú. És que fins i tot ha llegit dos cops L'ombra del vent, com jo. No em diguis que no és una casualitat. I aquells ulls que té, que et mirem i et vols fondre i et llençaries de cap a ells perquè em recorden el color de les platges de Formentera. I aquells braços forts que em van agafar amb tanta força. Aquesta abraçada val per tots els mesos que porto buscant-lo pels bars de tota la ciutat. I jo crec que li agrado una mica perquè si no, no s'entén que m'aguantés tot el rotllo sense fer mostra de pensar quin tio més pesat i vaja quin rotllo m'està fotent.
I en acabar jo pensava que ens faríem dos petons de comiat i ell obre els seus braços i m'abraça amb tant de carinyo que jo crec que una mica sí que li dec agradar perquè si no, et fas dos petonets a l'aire i ja està. Tu com ho veus?


shyshark

visita el blog www.sietevidastieneelgato.blogspot.com