Apunts

D'on venim? De les dents d'un cocodril. La llàstima és que hi ha gent que mai en surt. El destí és tan vulnerable... : nosaltres tan dòcils... . Una guitarra pot fer un soroll esplèndid, i l'harmonia requereix infinites evasions irracionals. Tenir un nuvi o una núvia pot ser la pèrdua d'una identitat autèntica. Se'ns mengen. Però, és clar, sinó, estem sols, buscant desesperadament una companyia imaginària, emigrant cap al no-res. Doncs aquest no-res que tinc jo el vull convertir en una font de dos-mil colors! D'on ragi aigua ben bona, pastilles de curació instantània o a llarg termini. La meva psiquiatra m'orienta molt. Estic predisposat per a l'alta i la "rutina" de cada dia. No vull sortir els caps de setmana. Em vull passar la nit de divendres i dissabte a relats. L'atmosfera erosiona els meus sentiments. El foc lila de la meva mare em distorsiona la ment: potser és que hi ha alguna cosa que encara no sé. El seu suïcidi va ser una alegria per a mi, però més tard em va transtornar. Volia que la gent em fes cas. Volia un món per a mi. I la meva família era el contrari de tot això. No puc donar bots tranquil.lament. Amb la televisió no em concentro. El meu pare i totes les seves manies orgulloses m'ataquen. Per això me'n vaig anar de casa, encara que ara, per problemes psicosanitaris, torno a viure amb ell. Noto tensió a totes les parts del cos, però m'estic recuperant. Abans estava espasmòdic, un INFERN. La vida s'ha de viure, tinc vint-i-nou anys i no vull perdre temps. No vull que la meva vida sigui un drama. Vull enfonsar-me en la literatura, en la música, en l'art en general. Encara floto en la foscor per la llei de gravetat. Una doneta m'hi ha deixat, allà, sol. La meva consideració cap a les dones es distorsiona degut a la meva malaltia. No sé com actuar; i quan ho faig, no sé si ho faig bé o malament. Què està bé? Què està malament? Déu existeix? Ho sap? Potser sóc massa orgullós com per fer cas d'una divinitat cristiana que m'han presentat durant la vida. No sé què pretenia jesucrist. La creu: la creu és la pregunta. Ajudar als pobres per sacrificar la vida? Potser no sabia que el sacrificarien. Jo no puc ajudar als pobres. Sóc massa ambiciós. Però és una mica evident que tampoc m'ho puc permetre, i que crec que tinc bon cor i si en tinc l'oportunitat durant la meva vida els ajudaré. Però hi ha massa mentides, o això és el que em passa ara mateix pel cap. L'aquí i ara. Com el Sapus. ...