Apunts sobre el Karma i la Reencarnació

Un relat de: joanalvol

L'home en néixer ve a aprendre. L'home, doncs és un aprenent de tot. L'experiència ens diu que en nosaltres actuen dues forces oposades, l'una capta imatges de l'exterior i les diposita al recipient mental per a ser desxifrades. L'altra percep sensacions de tota mena que somouen l'intern. Així ens debatem sobre la realitat interna i externa. D'infants aprenem per mimetisme, d'adolescents per relació i moda entre grups i afinitats. D'adults per conceptes i idees que subministren altra gent, sociòlegs, polítics, filòsofs, científics i d'altres que conformen el panorama que en diem societat i sistema.
Aprenem a existir, formem part d'una comunitat sistemàtica, ens adaptem a la cultura en totes les seves variants, passa un temps determinat i morim.
Tot plegat ens està dient que això és la vida. Però com ha viscut cadascú a nivell individual, ja no s'explica.
A l'home li fa mandra pensar, ja li va bé que pensin els altres per ell, s'oblida que venim aprendre, que som aprenents de tot i a la fi, potser no hem après a viure. El pensament és creador, la imaginació de l'individu és creadora, la creació és vida.
L'home és, també, aprenent de Déu, venim aprendre a desenvolupar els mecanismes interns de l'ànima i la ment, pensaments i sentiments i ens trobem que en la societat no hi ha model actualitzat on se'ns ensenyi.

L'home navega a la deriva, els uns, més o menys, conscients la resta no sap ni tan sols que es mou. Molta gent, però es fa preguntes inquisidores i punyents i no sap on anar a raure per trobar respostes adients. Perceben intuïcions místiques, experimenten visions extrasensorials, telepatia, transmissió de pensament, desdoblament i un reguitzell de sensacions, incòmodes algunes, en no poder ser compartides.

El món de l'ànima, psique anomenada pels grecs, segueix sent l'etern desconegut, oficialment s'ignora en quasi tots els estaments; la medicina ho cataloga com possible malaltia mental, la gent se'n mofa i són pocs els que en donen fe com una altra mena de realitat que no s'acaba de desxifrar del tot.

Karma és un mot sànscrit que es tradueix per acció. Karma, doncs és la llei que compensa l'evolució psìquica universal i per afegitó la del home.
L'ànima immaterial procedeix de l'esperit, essència immortal que arreu hi és present tant en l'univers visible com invisible.
Karma és la llei universal fruit de l'harmonia divina que serva i vetlla per l'equilibri inicial, per la causa primera.
Ningú està facultat per definir el principi de tota cosa, ningú pot definir Déu car és indefinible.
La ment finita pot intuir un estat d'absoluta puresa sense principi ni fi. Una única realitat infinita en l'eternitat, i en la infinitud, eterna. No ve d'enlloc ni apareix de sobte, sinó que ha estat sempre, és i serà, car no l'afecta ni el temps ni l'espai.
Podríem dir que allò que més s'hi apropa és l'Amor. En aquest sentit en podem fer certa analogia, ja que l'Amor és un sentiment que tothom comparteix.
L'Amor l'apliquem en l'existència i ens decantem cap a ell en l'intent de ser feliç en l'experiència de viure.
L'Amor es dóna ell mateix en la més absoluta neutralitat. Clou tota la potencialitat, i per ser el que és, desinteressadament la cedeix i se'n exclou d'utilitzar-la. No s'aboca ni cap el bé ni cap el mal, de fer-ho deixaria de ser neutral.
L'Amor és indivisible. es dóna ell mateix en tota la plenitud.
L'Amor és essència, la més subtil de les energies, que es flaira arreu de l'univers, i el sustenta.
L'Amor crea, aglutina i uneix, fins i tot la substància inerta.
L'Amor és l'única realitat que se'ns fa present, la resta, munió d'efectes resultat de la seva emanació.
L'Amor és omniscient i en donar-se fa evident tota ciència.
L'Amor és la potencialitat en totes les possibilitats, nia en l'home i el forneix de tot poder i tota força i responsabilitat.
El karma és la llei que recorda la responsabilitat d'encaminar adequadament tant la força com el poder.
Fins i tot el pensament és un acte que comporta conseqüència.
La Llei corregeix desviaments producte de la ignorància de l'única realitat, car ignora que tot per L'Amor és fet real.
La Llei compensa, però no imposa. No premia ni castiga ni tan sols és conscient de la joia i el sofriment en la persona.
La Llei és la balança que regula l'excés i la mancança. No jutja ni pesa error ni pecat. L'home no és responsable dels límits degut a una llei d'obligat acompliment, per molt que en pagui les conseqüències.
La Llei és tan perfecta que ni la mateixa divinitat la podrà esquivar.
La Llei actua per tal que en tot s'obri la ment i la consciència. Quan l'home assoleix la màxima comprensió, la consciència s'eixampla i la ignorància es dissol.

La reencarnació no és un invent filosòfic ni religiós. Allò que reencarna no és ni la carn ni la persona, sinó l'ànima essencial i immortal.
La reencarnació no és altra cosa que la mateixa llei del karma.
A l'ànima li calen intervals de repòs entre existències, allò que anomenem mort.

L'home és responsable dels seus actes i només trobarà la felicitat seguin els dictats de la veu de la consciència que sap de la vida, de la llei de karma i de la paciència.

Comentaris

  • Dius que no és un text amb pretensions...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-07-2010 | Valoració: 10

    ... Però en qualsevol cas, la reflexió hi és. I de quina manera! M'ha semblat un text d'assaig entretingut i que posa en entredit, almenys per qui es deixi imbuir pel text, la percepció rectilínia i estàtica de l'existència, tan limitada a la comoditat del nostre rigorós present.

    Moltes gràcies, Joan, i bones vacances!!!

    v

  • Vida, Amor i Mort, fi o reinici.[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-01-2010

    He aconseguit entrar a RC sense entrebancs, per fi! després d'uns dies en què resultava molt dificultós o senzillament impossible, i en venir fins el teu espai he vist que el darrer publicat ostenta un II al títol, fet que m'ha conduit fins a aquesta primera part de seguida: millor començar pel començament, he pensat, ... no et sembla?

    Potser ambdós blocs d'apunts es poden llegir independentment, però he optat per seguir l'ordre en què tu els vas enviar al web, deixant la segona part per un proper dia.

    Ara que l'he llegit i rellegit, veig que el text sencer subratlla la teva capacitat de reflexió, concentració i síntesi, amic Joan.

    El concepte tractat en aquests apunts és una trilogia bàsica, un dels Grans i Constants Temes de la filosofia, la religió, ... de les arts en general i de la literatura en particular, ja sigui en narrativa, poesia o assaig:
    La Vida com un cabdell que indefectiblement es va desenvolupant fins arribar al seu extrem , que és la Mort com a fi o com a inici.
    Sigui quin sigui el punt de vista de qui medita o escriu, sempre apareix la mort com a misteri, una incògnita que uns resolen amb certeses personals i altres amb dubtes irresolubles, ja siguin individuals o col·lectius.
    A mig del recorregut, l'Amor com a presència o absència prou significativa, tant que arriba a dotar d'un color determinat a la peça resultant.
    Crec que el meu darrer relat té un punt en comú amb aquesta meditació que has volgut compartir. Si ho llegeixes, hi trobaràs també aquests tres elements.

    T'agraeixo el comentari que vas deixar en BOJA? BOJOS!, extens i raonat, molt interessant per a mi com autora del relat.

    T'envio una abraçada de les bones amb plena consciència de l'afecte que em mou a adreçar-te-la,
    Unaquimera

  • Per a Mariterràni[Ofensiu]
    joanalvol | 27-10-2009

    T'agraeixo el teu comentari. Però jo no sóc ningú. És la realitat eterna que viatja en nosaltres pel camí.

    Gràcies

  • Per al Jeremias Soler[Ofensiu]
    joanalvol | 27-10-2009

    He anat al teu bloc i he llegit el post Sacculina. És força interessant. No tinc cap dubte sobre l'evolució de les espècies, però sí, que sigui l'única possible font. L'evolució de les formes que es regulen per elles mateixes, és una teoria que a mi no em satisfà prou. Presenta moltes incògnites, deixant molts espais en blanc.
    Dius molt bé quan poses en dubte l'existència de la matèria, a mi em passa el mateix, però d'allò que no puc dubtar és que hi ha alguna cosa indefinible que contribueix a la manifestació de les formes, al seu desenvolupament i evolució.
    No puc esplaiar-me en aquest espai i ho faré en un nou escrit.
    Gràcies Jeremias

  • Per a Leela[Ofensiu]
    joanalvol | 27-10-2009

    . Els dos impulsos principals en néixer l'un empeny l'intel·lecte cap una ànsia boja de coneixement mentre l'altre estimula el sentiment. És cert que cadascú de nosaltres és u, però també ho és que actuen dues forces oposades que pertanyen a la mateixa cosa. Dos pols d'un mateix imant.
    "la llei que compensa l'evolució psìquica universal i per afegitó la del home. " En aquesta frase que dius no entendre, vull dir que ha d'haver-hi una llei universal, ja que l'univers és dins d'un ordre. I així com l'home disposa d'una psique haig de suposar que també ha de ser-hi en la llei i en l'univers. Així és a dalt, així és a baix. Sobre Déu hauríem de definir que entenem per Déu, no per definir Déu sinó per entendre'ns nosaltres mateixos.
    Per aclarir conceptes, jo faig una distinció entre energia/massa, i essència. L'energia/massa s'esgotarà en l'univers visible. L'essència romandrà en l'arquetip invisible.
    En seguirem parlant, doncs penso en un nou escrit.
    Molt agraït pel teu comentari

  • Molt bo![Ofensiu]
    brins | 25-10-2009 | Valoració: 10

    Profund reguitzell de meditacions filosòfiques, Joan, et felicito.
    La mortalitat absoluta... la reencarnació... són temes que ens preocupen i que solem defugir perquè sabem que la nostra raó no els podrà aclarir; tan sols la intuïció a vegades ens xiuxiueja alguna cosa a l'oïda...

    Una abraçada d'admiració,

    Pilar

  • Leela | 25-10-2009

    Hola Joan,
    he vingut a llegir el teu relat perquè l'he vist en els darrers comentats i m'ha cridat l'atenció el títol.
    Tractes molts temes i molt interessants, tot i que hi ha segurament moltes coses que se m'escapen i no arribo a comprendre.
    M'ha agradat el començament que has fet sobre les ganes de conèixer. No tinc clar que realment vinguem a fer res en concret (el tema de les causes finals mai m'ha convençut) en el que si que estic d'acord és que ens mou una gran curiositat per totes les coses i et puc dir que és precisament (i t'ho dic observant el meu fill i d'altres nens petits) quan som ben petits que aquesta curiositat vers tot el que ens envolta és més manifesta i més potent.
    Personalment no sóc dualista respecte el nostre món. No estic gaire convençuda de que hi hagi un món intern i un extern sinó més aviat que es tracta d'un mateix món conectat de manera molt complexa i que ens genera les sensacions de dins/fora. Estem immersos en un món, rebem i interactuem amb aquest món i en aquest procés anem constituint el que ens fa la sensació que és el nostre món intern. Vaja, això és la meva opinió.
    No he entés gaire el tema del karma. En concret això que dius:
    "la llei que compensa l'evolució psìquica universal i per afegitó la del home. "
    i tampoc la relació amb déu (tot i que això segur que és un problema meu i de les meves creences).
    M'ha agradat molt tot el fragment sobre l'amor i la seva relació amb el fet de que, a través d'ell, poguem intuir que no hi ha principis ni finals.
    Respecte la reeencarnació no sé si he arribat a comprendre el que ens dius. No hi he pensat gaire sobre aquest tema (i per això t'agraeixo el teu escrit doncs em dóna què pensar) però sempre he tingut la sensació (o la creença ja que no sé com es podria demostrar) que el tema de la reencarnació és una mena de metàfora que, precisament, té la pretensió de fer-nos pensar en la manca de principi i fi, i en la no diferència entre món extern i intern. És a dir, no es reencarna res en res sinó que simplement l'energia es va transformant (dit de manera poc elegant: els àtoms/energia que formen part d'un objecte passen a formar part d'un altre). Això és el que a mi sempre m'ha donat consol, la sensació de viure en un conjunt, en un tot on les fronteres només són imaginàries.


  • Pel Joanalvol[Ofensiu]
    Jere Soler G | 25-10-2009

    Si vols llegir el `post de la Sacculina:

    Cap al : meu post on parlo de la Sacculina


    La matèria té mala fama, i curiosament podria ser que no existís; és un model que es fa la nostra ment per explicar l'ordre d'unes partícules petitíssimes que no tenen forma ni color ni res de res... perquè la forma el color i qualsevol percepció són sensacions a la nostra consciència que ens informen de l'existència d'aquestes partícules energètiques i de la seva ubicació a l'univers en què la nostra consciència existeix. La nostra consciència està terriblement lligada a l'activitat cerebral, al corrent elèctric que circula per les neurones; sembla que tots els indicis apunten al fet que la nostra consciència és creada per l'activitat del nostre cervell (però com que el nostre cervell és matèria i la matèria no existeix, almenys tal com la coneixem, no estem a tanta distància els que penseu que la consciència és substància espiritual dels que pensem que la cosnciència és producte d'alguna mena d'energia desenvolupada per alguna mena de partícules). La matèria és molt més misteriosa del que als espiritualistes els pugui semblar d'entrada, perquè probablement tota partícula/ona que la origina existeixi per una vibració del buit (el buit és alguna cosa; no és el mateix el buit que el no res).
    Tot això ho explico per intentar respondre a l'afirmació (o pregunta que em fas) quan em planteges si fins i tot la poesia és matèria. la matèria és la forma més ordenada de l'energia; la consciència és una altra manera en què l'energia es manifesta; i parlo de l'energia en sentit científic, no esotèric ni religiós. Podríem dir que tot és energia, o que tot està fet d'energia, i que l'energia prové de la vibració de l'espai buit (en el nostre univers).
    Jo, després de conèixer uns mil cinc-cents infants al llarg de la meva carrera com a mestre, la diferència principal que veig entre els infants i els adults, és que els infants encara són bons, i alguns adults ja no ho són. Certifico que tots els infants tenen la bondat a l'interior d'una manera natural i espontània. Pel que fa als processos de raonament i a la presència de pulsions d'origen genètic, funcionen si fa no fa com els adults.
    La psique de la qual parla la medicina no ha de ser necessàriament l'ànima, sinó l'activitat del funcionament de la ment. Només els metges religiosos identifiquen psique amb ànima, i no pel fet de ser metges, sinó pel fet de creure en alguna religió. La medicina, com a ciència, no tracta ni considera res que no es pugui provar. I l'existència d'una realitat inmaterial diferent al cos i que el sobreviu no està provada. (Jo hi crec, però no està provada)
    La ciència mai no parla de veritats, tota afirmació es considera certa mentre un sol experiment no la contradigui, sempre és provisional, i això fa intuir la seriositat del mètode científic i la seva humilitat. L'arrogància dels que tracten les creences religioses com si fossin provades em posa els pèls de punta, perquè són l'arrel de l'integrisme; i l'integrisme és un focus de violència i d'injustícies. No és el teu cas, eh, no ho dic pas per tu.

  • Per a la Núria[Ofensiu]
    joanalvol | 25-10-2009

    Si em passes tota la vida en cerca d'un mot i fos útil encara que només a una persona, t'asseguro, Núria, que hauria valgut la pena viure.
    Gràcies
    Una abraçada

  • Gràcies, Montserrat [Ofensiu]
    joanalvol | 25-10-2009

    pel teu comentari. És ple de conceptes que hom només pot percebre per la intuïció. Allò que es defineix com a certesa sense que intervingui la raó. Cal l'esforç, però, cal pensar-hi sovint, endinsar-nos amb la mà estesa fins aferrar-nos en aquella dimensió on ni l'espai ni el temps existeixen.
    M'has donat ànims per seguir avant. T'ho agraeixi de tot cor
    Una forta abraçada

  • Per a el Jeremias Soler[Ofensiu]
    joanalvol | 25-10-2009



    He anat al teu blog i no he sabut trobar el post Sacculina. Si pots ja em diràs com accedir-hi.
    Quan parlo de l'evolució és en un sentit molt ampli, no tan sols el procés que es veu, sinó, també, l'energia invisible que provoca el procés. La finalitat és anar cap un estadi més perfecte. L'evolució és lenta però imparable.
    El raonament de l'infant és pueril i ingenu, carent de pregonesa. En l'adolescència s'aferma. La proporcionalitat de raonar també varia. Els adults podem actuar per mimetisme, però no per aprendre, sinó per seguir una moda. La qual cosa, molts de cops, representa inhibir-se de la individualitat.
    La Llei a la qual em refereixo és la llei universal. Considerant l'univers dins d'un ordre, ha de tenir les seves lleis. La llei implica tota la humanitat per formar part de l'univers. És la llei natural on tot es compensa per la saviesa.
    Quan dius que la medicina, com a ciència, no contempla l'ànima, ja em diràs que fa la Psicologia, com a ciència també, que tracta la psique, és a dir, l'ànima. Ensenyar allò que hom no creu, és incongruent i contradictori.
    La ciència té el seu mètode del qual hem de sentir-nos satisfets, ja que és estricte en els seus descobriments. Però quan declara que és l'única veritat, esdevé dogmàtica i se'm posen els pèls de punta.

    T'agraeixo de tot cor el teu comentari, respecto el teu punt de vista encara que en molts aspectes no hi estigui d'acord.

  • Un tema molt profund.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-10-2009 | Valoració: 10

    Aquest és un tema del que tinc poca base per parlar-ne. M'ha agradat molt el teu relat, les reflexions ajuden a ampliar coneixements.Gràcies per compartir-ho.
    M'ha agradat saber que tornes a publicar.
    Una abraçada,
    Núria

  • Sols, en un sentit...[Ofensiu]
    joanalvol | 23-10-2009

    ...Misteric, ja que si tots som ú, aquest ú és en nosaltres i ja no hi ha solitud.

    Vindré a llegir-te
    Gràcies pel teu comentari

  • Hola Joan,[Ofensiu]
    Naiade | 21-10-2009 | Valoració: 10


    Has fet un bon relat, podríem dir-li potser lliçons de vida aportades per la teva experiència , vivències i pensaments profunds que t'han portat a voler compartir el que tu has desxifrat.
    M'agrada ja l'enfoc que li dones al principi, la de que som aprenents de tot i les dues forces tan diferents, però complementaries que sabent compaginar-les ens aporten els coneixements que anem adquirint. És bo poder interactuar entre nosaltres a fi d'anar aprenent l'un de l'altre, cadascú aporta quelcom diferent per anar completant aquest trencaclosques que entre tots anem construint, o potser seria millor dir desxifrant. Potser si que com dius, hi ha persones que per mandra o potser por a lo desconegut, no volen escalfar-se el cap amb aquets temes. Jo els considero primordials importants per créixer, per donar sentit a la vida.
    Estic totalment d'acord en el que dius de que el pensament és creador i la creació és vida.
    I que enlloc s'ensenya, cadascú ha de treure les seves pròpies conclusions, ja que no se sap ben bé com funciona, encara que ens acostem a la veritat, ningú la te amb seguretat.
    Si, passem èpoques en que vivim ala deriva, altres en que ens sentim segurs del que hem après, tot es mou en cercles, espirals, alts i baixos; perque sempre cerquem quelcom més
    Sempre sorgeixen preguntes en busca de resposta i quan creiem tenir la resposta, trobem una altre pregunta, crec que això és llei de vida, no lleis establertes pels homes, sinó llei còsmica, llei de Déu.
    L'ànima , paraula que li hem posat per definir l'essència universal que tots i tot porta, el que compartim amb un tot i que no te principi ni fi. Com molt bé dius indefinible però que tots, amb més o menys intensitat percebem.
    L'Amor, paraula clau, sense amor no anirem enlloc, sense amor ens destruïm i destruïm.
    Sense amor no és pot viure ni ser feliç, és la clau de l'existència.
    Per acabar dius una frase que no té pèrdua i trobo que és la pura realitat i a la que tenim que cenyir-nos per viure amb pau amb nosaltres mateixos.
    Gracies Joan per fer-me arribar aquesta lliçó de vida.
    Una forta abraçada

  • Gràcies pel relat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 21-10-2009

    L'evolució natural de les espècies no és una línia recta, fa moltes zigazagues, va endavant i enrere, i no millora l'espècie, senzillament l'adapta millor a un entorn concret; de vegades, des d'un punt de vista antropocèntric, podríem dir que l'empitjora en "dignitat", o en tot cas que l'allunya de la línia que va vers l'augment de la intel·ligència i la independència dels individus. Pots llegir al meu blog, per exemple, el post que tracta de la Sacculina.
    D'altra banda, no hi ha tanta separació entre la manera com aprenem d'infants, joves i adults. Els infants també raonen. Els adults també actuem per mimetisme, moda o afinitat. No és encertat etiquetar tant les maneres d'actuar en funció de l'edat. No he sentit mai cap metge que consideri l'ànima com una malaltia mental, a tot estirar la podrà considerar (si és un metge escèptic) una explicació o model antropomòrfic de l'activitat cerebral. La medicina, com a ciència, tampoc no considera l'ànima una malaltia mental; de fet no la considera de cap manera, ja que com a ciència, només considera allò que es pot provar.
    El que dius de l'amor és molt cert, i molt interessant, comparteixo gairebé totes les metàfores que fas servir, i que reflecteixen una energia real i poderosa. Quan parles de la llei no sé a quina llei et refereixes; de lleis n'hi ha moltes, i només són instruments per a ordenar les societats. Normalment repressius (la qual cosa no vol dir que no siguin necessaris per posar ordre); és per això que se m'escapen les idealitzacions que fas de la llei com si fos comparable a l'amor o a la divinitat. La llei té un origen instintiu i purament animal, se suporta en la violència física per imposar-se, i tot i que és necessària, no deixa de ser un mal menor que hem de suportar perquè no sabem ni podem fer les coses d'una altra manera.
    El tema de la reencarnació, l'observo, el contemplo i el respecto, però no en tinc una opinió; no tinc prou elements per a fer-me'n una opinió. Respecte la responsabilitat dels actes de l'home, et diria que és una responsabilitat compartida i atenuada. Compartida amb qui sigui que ha permès que l'ésser humà visqui en un cos ple de pulsions ancestrals heretades genèticament que fan que les decisions no neixen sempre de la raó sinó que moltes vegades procedeixen de l'inconscient i es disfressen de llibertat i de "raons"; pulsions que provenen per selecció natural de la nit dels temps. Atenuada per aquesta mateixa percepció distorsionada de la realitat i les seves conseqüències. Jutjar l'ésser humà sense conèixer ni comprendre científicament el funcionament del seu cervell i del seu sistema nerviós implica equivocar-se profundament. Cal lluitar contra la ignorància, que genera teologies i doctrines que discuteixen de sofismes i rareses que només existeixen en les ments necessitades de respostes. Les respostes s'han de buscar de manera ordenada, lògica, amb mètode, amb rigor, amb esforç intel·lectual, amb humilitat, acceptant els petits descobriments que un munt de persones han anat recopilant al llarg dels segles, amb proves contundents i molt de sacrifici. Totes les altres teories són banals discussions sobre el sexe dels àngels, el nombre de persones de la divinitat, o els anys en què un esperit errant triga a reencarnar-se.

  • No em segueixi...[Ofensiu]
    Misteric | 21-10-2009

    Jo també vaig perdut. Deia un adhesiu deldarrera de'un cotxe. Pot ser per pura simpatia, el vaig seguir, una estona.

    Pensem (creativament) sols, sols tenim la nostra millor companyia. Sols neixem, sols morim. Tal vegada per que tots som ú.

    L'amor, les paraules, tan interesants i viscudes com les teves...i la paradoxa del seu contingut: res ha d'ésser dit sobre quelcom que no pot ser dit. Va deixar escrit Wittgestein.

    La paraula es va fer carn. Entre la matèria i el buid es mouen les nostres consciències que aquí i ara interactuan; estimant-se entre els teclats.

    Interessants i estructurats apunts per continuar aprenent.

  • Molt complert[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-10-2009 | Valoració: 10

    Uns bons apunts profunds i concrets.
    M'agradat molt. I també enriquit. Gràcies.

Valoració mitja: 10