Apunts d'història (segona hora)

La Guerra Freda durant la segona hora del pati (anys 50). Zona: plaça del poble (món)

a.
En Sovi es va fer amic dels nens que sempre estaven als gronxadors (Xina), perquè els agradaven més o menys les mateixes coses amb el que es gronxava més de tots (Mao Ze Dong), i com la zona dels gronxadors era a la vora del tros de pati d'en Sovi, tenien molt d'espai per jugar, i van fer fora els amics de l'Eui perquè anessin a fer ninos (Taiwan), a més, també estaven a tocar del tobogan (Vietnam) i un tros de sorra on els nens estiraven la corda (Corea), que també els queia bé en Sovi.
Quan van xerrar en Sovi i l'Eui a Postdam, van quedar que la zona de la corda, la meitat seria dels amics d'en Sovi i l'altre dels amics de l'Eui, però els amics d'en Sovi van saltar-se la ratlla i van anar al tros de l'Eui, i es va enfadar i un noi que es deia Artur (general MacArthur) que era una mica boig, que de petit diuen que es menjava la cua que arrencava a les sargantanes, doncs va dir que els tiraria boles de fang als amics d'en Sovi, però l'Eui va dir que no i no el van deixar pujar més a una cabana que tenien dalt d'un arbre (va ser destituit). L'Eui i en Sovi van passar-se una bona estona estirant la corda, a veure qui guanyava (guerra a Corea, tan aviat uns sobrepassaven el paral·lel 38 com ho feien els altres), fins que al final van inventar-se una paraula que es deia Panmunjon (armnistici de Panmunjon) i els va fer gràcia i van deixar-ho tot tal com estava al principi.
Ara els nens dels gronxadors volien el tros on es feien ninos, però l'Eui no ho volia, i van dir que es tirarien boles de fang, però al final no ho van fer.
L'Eui tenia molta por d'en Sovi, perquè tenia molts d'amics, i per això va haver de fer-se amic amb el nen que robava l'esmorzar (Japó), que era baixet però gastava molta mala llet.
Hi havia un altre nen, que encara no n'hem parlat i que es deia Francesc (França..), que li agradaven molt els tobogans, per això volia que aquell tros fos seu (Vietnam). Però a dalt del tobogan hi havia un altre nen, que el volia per ell, que sempre feia hooo (Ho-Chi-Min) i que era amic d'en Sovi. En Hooo va dir a tothom que ell, en Sovi i els dels gronxadors (Xina) eren millors amics, i que baixaria pel tobogan i se'l quedaria tot per ell. En Francesc va asseure's a baix del tobogan per intentar que es parés, però en Hooo era molt gros, i l'Eui va enviar un seu amic perquè ajudés en Francesc, i en Hooo es va quedar a mig tobogan, i per intentar alegrar les penes, es van fotre una botella de Ginebra (conferencia de Ginebra)i van quedar que un tros de tobogan seria d'en Hooo (Vietnam del Nord)i l'altre dels amics de l'Eui (Vietnam del Sud). Però en Francesc no estava gaire còmode en aquella postura, amb els peus d'en Hooo clavats a l'esquena, i per això va acabar marxant i va deixar que l'amic de l'Eui l'aguantés.
Per la vora dels nens que feien fang (Orient Mitjà), hi havia un nen jueu (Israel) que era nou i no se l'estimaven gaire, per això els altres nens que estaven allà van fer un club (Lliga àrab), i es van barallar molts de cops, però l'Eui no volia que piquessin el nen jueu i sempre l'ajudava (guerres àrab-israelis). A Irán -se m'acaben les metàfores..- hi havia un nen amic d'en Sovi, però l'Eui hi va anar d'amagat i li va fer la trabanqueta.
Hi havia un tros de pati que feien muntanyes de sorra (Egipte), i per anar als lavabos de nenes s'havia de passar per allà (Canal de Suez), i en Francesc i el nen que també havia xerrat a Postdam (Gran Bretanya) i tot això, deien que era seu, però els nens que feien les muntanyes de sorra deien que no, que havia de ser seu perquè era allà on eren ells. I amb l'ajuda del nen jueu, van donar patades a les muntanyes (Crisi de Suez) i feien pagar als que volien anar als lavabos de nenes a espiar. L'Eui va dir que no s'hi fiquessin i que per la seva amistat, els deixessin estar, i els nens de les muntanyes de sorra van dir que es farien amics d'en Sovi, i un nen que tenia un nas molt gros (Nasser) va dir que era amic d'en Sovi, però en veritat ho era perquè tampoc li queia bé l'Eui, i aquest, que es va posar trist perquè el nen del nas no el volia, va fer-se encara més amic del nen jueu. Als altres nens (Irak, Siria,..) que ho van veure, els va agradar molt veure com eren d'amics el nen del nas i en Sovi, i també volien ser-ho, perquè tampoc els queia bé l'Eui. Van intentar fer un club (República Àrab Unida), però no trobaven res que els agradés a tots i no els va sortir bé.
L'Eui, que s'havia quedat trist perquè no se l'estimaven gaire, i a ell li agradava molt jugar amb la sorreta, va dir que si en Sovi molestava algú perquè es fes amic seu, ell el picaria, i que regalaria més caniques si feien llengotes a en Sovi. A en Sovi no li va entusiasmar, i com d'això l'Eui en deia Eisenhower (doctrina Eisenhower), ell també es va inventar un nom raro i en va dir Chepilov (doctrina Chepilov) i deia que no s'havien de ficar amb els trossos de pati que no eren seus, però això ho feia per caure bé amb els nens de tercer (Tercer Món) que no els hi agradava alinear-se (països no alineats) i sempre estaven desordenats.

b. La carrera de les boles de fang, etc
L'Eui ja havia dit que si en Sovi l'empipava, li tiraria moltíssimes boles de fang, i per això en Sovi va començar a fer boles a un racó del pati.
A part de les boles de fang, també en van fer de paper, van emplenar globus d'aigua (bomba d'hidrogen, míssils balístics, etc), cada vegada en tenien més i més, i es feien sustos l'un a l'altre, i en deien MAD (destrucció mútua assegurada), que vol dir mega aplec dance, i també fa una mica de por. Un dels amics de l'Eui guanyava un cromo per cada bola del que fos que fes (persones relacionades amb la indústria de l'armament), i per això espantava als amics que feien boles per l'Eui i els deia que en Sovi en tenia moltíssimes i que si no s'espavilaven els les tiraria totes pel cap.

c. La mundialització del conflicte: el clubs (aliances) i els nens de tercer.
Com que cada vegada hi havia més amics d'en Sovi que anaven a jugar a la plaça del poble, l'Eui va començar a fer clubs amb tots els altres nens que quedaven, el club Anzus, el Seato, el de Bagdad, i així, amb el que pagaven els nens per subscriure's, va poder comprar-se un anell de seguretat, que en realitat era un cinturó, i que duia incorporats una llanterna i un xiulet.
Els nens de tercer però, que eren més madurs, veien que els altres nens voldrien fer-se amics seus, però com ells volien ser amics de tothom doncs van dir que no serien ni amics ni d'uns ni dels altres, i que per queixar-se no farien mai fila per entrar a classe (política de la no alineació).