Apunts de quan la mare era fadrina Capitol primer

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Nota:
La mare - la meva mare -es deia Rosa al igual que la seva avia paterna. Nasqué el 1.897 a una petita ciutat del nordest de França, filla d'uns botiguers mallorquins. El 1912 la familia tornà definitivament a la roqueta dels avantpassats si bé la mare passaria més endavant llargues temporades al païs que la veu neixer.
Els " Apunts de quan la mare era fadrina " reprodueixen unes notes preses per la meva progenitora quan aquesta encara era soltera. Corresponen al final dels anys vint i començament dels trenta del segle passat. Ja sé que més de dos i tres lectors i lectores - internautes - dirà que totes aquestes " intimitats" no interessen ningú. La meva resposta a aquesta comentari, tan subjectiu del qui n'és l'autor o autora, no pot ésser altre que un menyspreuatiu: " Jo fair els comptes a casa meva i que cadascu els faci a casa seva".

14 juliol de 1.928
Fa dos anys que me trobo a Reims. Aquesta tarda hem anat a l'Opera on s'escenificava " Arênes sanglantes".
El diumenge abans vaig anar a passajar amb " Les Filles de Maria" a Chalons sur marne. Ens hem divertides molt i passajades pel bosc.

El dia 19
He escrit una carta al pare.

El dies 24 i 25

No tinc res a senyalar

El dia 26

La tia Magdalena ha vengut a veure'ns i he escrit a Antoinette " rue de l'hotel du Nord".
Nota: Aquesta tia Magdalena en realitat era una tia segona,cosina germana de l' avia. Ella i el seu marit havien emigrat com molts altres a França on per cert moririen els anys 1944 i 1946 respectivament. Regentaven una taverna.

Dia 1 d'agost

Monieur Benoit, el seu gendre, Salvador i Nadal Batle venen a veure'ns. Monsieur Benoit i Salvador es queden a sopar i van a jeure a L'Hotel Lafayette.

Nota: Nadal Batle.era un nebod politic d'una dona del poble .

No sabria descifrar-vos la identitat del Senyor Benoit. Pel que fa al Salvador, aquest era un cosa germà de la mare nebot de l'avia i fill d'una germana que mori el 1900. Salvador era fadri i mori fadri l'agost de 1944.

El dia 2

Han anat a veure les caves de xampany de Casa Pomery i han vengut a veure'ns amb l'oncle Grau. Se'n tornen amb el tren cap a Chalons. Antoni lloga un taxi per acompanyar-los visitar la ciutat i els compra una recordança de Reims.

Nota: Grau era el cognom del marit de la tia Magdalena i pel que fa a Antoni es tracta de l'oncle Toni germà de la mare amb qui aquesta treballava quan es trobava a Reims.

El dia 3 i el dia 4

No tenc res a apuntar.

El dia 5

Hem anat al Cementeri . Ens hem topat amb la tia. No ens hem encara parlat. Hem partit aleshores amb el tramvia cap a Neufchatel i hem tornat a casa.

Nota : Possiblement la mare faci aquí referència a la tia Blanca vidua del seu oncle i padri de fonts - Antoni -que era germà de l'avia i havia mort el 1923 a Reims comptant només 53 anys.


El dia 6

Res a apuntar

El dia 7

Tornat els tres llibres a Madame Boudin

El dia 9

Tia Magdalena ha vengut a veure'ns.

El dia 10

Enviat carta a casa.

Els dia 12

Hem anata a fer una passajadeta l'horabaixa. Monsieur Poulain ha vengut a veure'ns.

Els dies 13 i 14

Res a senyalar.

El dia 15 - el dia de l'assompció -.

Tia Magdalena sopa amb el Daniel. Hem fet un pastis per celebrar Santa Maria.

Nota: Daniel era un fill de la tia Magdalena i del seu marit Antoni Grau.

El dia 16

Rebut carta de Sebastià i Antònia.

El dia 17.

Nadal Batle vé, amb Llorenç Colom, de Chalons sur marne.

Nota
Aquest era del poble dels avis Mori el 1953 autoexiliat de la seva terra. Quan la guerra civil espanyola i la segona guerra mondial ,aixi com per la primera postguerra, es senyalà per la seva militancia republicana i esquerrana.


















Comentaris

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Petrock | 03-05-2006 | Valoració: 10

    Sorprenent ? Excel.lent penso jo. Seguesqui endavant Senyor Cavaller

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

199671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.