APRENENTS DE SAVIS

Recordo el primer dia que havies de sortir al carrer, semblava que per aquells foradets tan petits del nas no hi pogués entrar tot l´aire de l´exterior.

I llavors van venir les nits, i sort del pediatre, que ens va dir que les nits fóssin solitàries, silencioses i fosques, perque mira que eres marrà, eh!

I vas seguir creixent, i van sortir les dents, les primeres paraules, les primeres passes...i van arribar les primeres xerrades i els primers perquès, i tot eren perquès, i recordo ara i sempre, quan arribant a aquell semàfor , quan no hi havia cap cotxe al davant...em vas preguntar...i perquè som els primers? I jo et vaig respondre, perque hem arribat els últims. I jo et vaig donar la resposta, i tu em vas donar una lliçó.

I ara, ja adolescent, t´ho haig de continuar explicant, encara que ja no em preguntis i que, a vegades, no m´escoltis. Però, això, ja vindrà en un altre relat.