aprenent a aprendre

Quan va arribar al nou món, el va mirar meravellada, era tant bonic!!!, a poc a poc va començar a donar saltets, amb por, amb cautela, i cada vegada es sentia més segura, i el seu cor es va alegrar quan va trobar a unes persones igual que ella,
i varen començar a caminar juntes, innocentment, alegrant-se a cada moment d'estar en un lloc tant meravellòs on compartir.
Però desconeixien, que els pobladors d'aquest món les estaven observant, enfadats i extranyats de tanta alegria i alderulls.
Fins que cansats de sentir-les varen decidir fer-les fòra sense preguntar ni saber abans com eren els cors i les ànimes d'aquestes persones.
Elles dolorides varen marxar, sense haver vist encara el seu rostre, no varen tenir cap oportunitat, i es varen preguntar si realment valia la pena compartir el món amb éssers com aquells.
L'amor era la seva fita, i la pau el seu tarannà.