Aprendre d'aquesta vida.

No sé com puc fer per canviar; No sé si vull fer-ho. Dins el meu cos s'hi esdevé una gran capgirada de les coses, ho sento. No continuo sent la mateixa, però no som distinta al que era abans. Crec que no sé el que sento, o tal vegada ho sapiga i no ho vull admitir.

Vull fer-me valer més, però en aquest canvi que estic intentant fer em traten de borde, i no som així. Sempre m'he considerat una persona dèbil, i abans ho mostrava, ara no, ara m'ho guard, i el que abans eren llàgrimes ara són atacs, no permanents, no violents, no ofencius, sino que és una mena de defença que al llarg d'aquests anys he arribat a construir. Hi ha persones que el que volen es provocar, i en canvi no són els atacs el que em surt , sino que un llarg silenci que els deixa lentament fora del joc que ells mateixos han inventat.

No vull fer-me de pedra, no vull convertirme en un mar de llàgrimes, ni tampoc vull adormir-me eternament. La gent pot ser que digui que som el que ara es diu ''bipolar'', però jo em definesc com a una persona que es comporta de diferents maneres segons quines siguin les persones que traten amb jo.