Aprendre a volar

Has sapigut plasmar tant bé les paraulas....

M'ha agradat molt..

Dius que aprendre a perdonar és difícil. Jo penso que és més difícil oblidar que perdonar.

Molt bell poema.
Una abraçada

I que en tinguem un dolç vol.
Bonic poema.

Felicitatats! Tota la vida, és veritat, però per l'altre cantò les nostres aptituds i conducte seria molt distinta si sabessim que demà ja no vindrà per nosaltres, aniriem pel camí més directe, doncs! Bon Any Nou!

Aclarida la confusió entre relat “biogràfic” i relat “autobiogràfic”, ;-)), torno avui fins al teu espai per llegir-te una mica més, ja que encara em falten relats teus per obrir.

Avui tinc ganes d’aprendre coses noves, així que em decideixo per aquest poema que em promet alçada i espiritualitat.

Un cop dins, veig que ets d’aquelles persones que, per veure-hi clar, saben que de vegades cal tancar els ulls... bé per tu!

Els teus versos m’han recordat, per més d’una raó, uns altres de meus, que si vols pots trobar aquí: Úter de somnis ( si cliques damunt les lletres en color, hi aniràs directament! ). allí, també una dona tanca els ulls i pensa... i aprèn a volar!

T’envio una abraçada voladora,
Unaquimera

aprendre, volar, perdonar

poema de paraules dolçes que et passejen amb el ritme suau del vent que ens ha d'acompanyar per viure, molt bonic
una abraçada

Renoi, quina musicalitat més maca té aquest poema. Es podria musicar perfectament! I a més destil.la un to positiu que encomana. Aprendre ho és tot. La vida la tenim per aprendre a gaudir-la, com molt bé dius. M'alegra comentar-te i t'agraeixo molt la felicitació dels 52 anys. Tot va anar molt rebé. Una forta abraçada i fins aviat Comte Arnau!

Aleix

...tota una vida per aprendre, aquesta és la lliçó que hauríem de gravar en el nostre cervell. Cada sortida del Sol és una lliçó més i al final de la diada, passem pàgina i som una mica més savis.
Una abraçada.