Aprendre a nedar

Des de l'inici, els prejudicis del lector fan que atribuïm que el narrador omniscient del relat té una identitat que no es correspon amb la que descobrim al final del relat. És precisament aquest canvi de la identitat del protagonista la gràcia del desenllaç de la història.

No vull, però, deixar d'esmentar les qualitats de la teva prosa exquisida.

Enhorabona, darkman!

Núria

PS: El narrador té una característica comuna a l'autor: "Dissimular mai ha estat el meu fort, la meva mirada ho diu tot."

Pas a pas, paraula darrere paraula, he anat llegint el desenvolupament del teu relat... tot intentant de descobrir els sentiments del protagonista. Haig de reconèixer, però, que m'has sorprès, no pensava pas que era aquest el final que preparaves.

Evidentment, tal i com tu dius, fer sentir sentiments és bo, i jo, tot començant l'any, et faig arribar el meu desig que tinguis un feliç 2010.

Pilar

per a un relat molt ben escrit. Com sempre, amb descripcions magnífiques, imatges evocadores i un deix sensual que li dona un plus al text. Un relat que val la pena llegir. Barretada, doncs i un feliç 2010!

Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

i a més a més. el vas publicar el dia dels enamorats!, mol original la casualitat també!

F.V.

… que m'has enganyat fins el final.
Enhorabona!
[Gràcies pel teu comentari a Visca, visca l'amor!, així t'he hagut de buscar!]
Seguiré... seguiré llegint-te!
-Joan-

Encara que s'estigui acabant l'estiu, m'he tornat a sentir com si estigués a ple mes de juliol o agost.
Un relat entretingut i un final inesperat:)

q vagi bé!

potolet

M`ha agradat molt, des del principi, però sobretot el final. Boníssim!

encantada d'haver-te descobert just amb aquest relat tan juganer!
Encara ara estic assaborint aquella sensació de satisfacció quan algú et sorprèn amb una narració que en aquest cas és una delícia! Contorns ben perfilats dels personatges, els seus pensaments, és d'un estil de narrar que t'arrossega cap endavant amb força, impetuosament. m'has tret un lleu somriure sense que ho volgués...

ah, per cert, t'he deixat un missatget al fòrum!

Peton,
Lady Shalott

i el final molt bo. Unrelat gustós i elegant

Relat molt interessant, suggerent i ben descrit.
M'ha enganyat fins quasi el final, pensant que l'observador era home.
Descrius amb elegància i delicadesa les arts de seducció, aconseguint arribar a un clímax de desig creixent digne d'admiració.

Una abraçada

quina gràcia. he hagut de rellegir l'últim paràgraf dos cops... un cop et fas una imatge mental, canviar-la és complicat, de sobte!

que més podría afegir que no estigui ja fet?
m'ha agradat et continuaré llegint.

I com que m'ha agradat t'ho dic, et felicito et voto i et poso un deu...

entre dues aigües com a mínim. Potser per estatus, entorn social, el que sigui, saben el què volen però mantenen les formes. Molt ben descrit, plè de detalls que fan assaborir-ne la lectura. Ha estat un plaer llegir-lo.

...amb l'erotisme sostingut des del principi fins al final, sorpresa inclosa. He arribat al teu relat des d'un altre, "El material de Connor", on apareix una mena de competició de natació que acaba amb un acompanyament ben acordat.
M'agrada la decisió amb què els teus personatges actuen, la seguretat amb què viuen la seua sexualitat fins i tot des de la torbació. I també la coreografia dels seus moviments, de les entrades i eixides d'escena, el joc de distància i aproximació. Has tingut molt bon gust per contar-la, aquesta història.
Salutacions.

Una historia original i fantàstica que m'ha tingut pensant en una parella etèreo fins ben entrada la lectura. Relat magistralment escrit amb unes descripcions dels fets molt reals, vives i curtes, que et mantenen interessat fins el final. M'ha agradat llegir-te i ho seguiré fent

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

... a mig text ja ens fas saber que són dues dones :

"Jo observo amb cara fascinada i em deleixo per aprendre a nedar al seu costat."

Entenc que el xicot només és un ham que li ha funcionat a la perfecció!

M 'ha agradat el teu relat! Una abraçada!

Relat que va creixent en interes i sensualitat
amb molta suavitat.
fins un final excel.lent i magistral.
molt ben aconseguit.
Avet

Un relat que transcorre sense presses i que ens va injectant sensualitat a petites dosis per acabar amb un final sorprenent al qual s'hi arriba -i això el fa especialment meritori- amb total naturalitat, sense estridències.

Veritable gustàs de lectura.
I bona descoberta!

Salut,

Roger

L'he trobat sensual i esplèndidament treballat. Has cuidat cada frase i cada expressió perquè en resulti un relat elegant i interessant pel lector. El final per mi ha estat inesperat potser perquè hi havia la figura del contrincant masculí i això m'ha predisposat a imaginar que també ho era el personatge principal. També he trobat molt encertades les darreres frases.
Una abraçada

No t'he d'enganyar, he entrat en el relat per la coincidència amb una part del meu "El material de Connor", en què la natació s'usa de manera una mica críptica com a metàfora de la iniciació sexual. Aquí, la metàfora de la natació és prou explícita, però s'administra molt sàviament.
Un relat magnífic, prodigi de síntesi i profunditat.
Amb la revelació del final que li dóna un puntet de sorpresa per acabar en el nivell més alt.
Felicitacions,
franz

La veritat és que deixes el dubte en si és ell o ella un transvestit o una dona o una lesbiana, m'ha agradat per l'originalitat de la narració i tampoc no se sap si la dona la busca com ho fa l'altra en una relació lèsbica meravellosa o la busca com amiga simplement, molt bo, molt bo pel seu enigma.
Salutacions de Vicent.