APOLOGIA DELS HOMES D'ABANS.

L’APOLOGIA DELS HOMES D’ABANS.

Això de pensar que abans les coses eren millors ve de lluny. Ja els grecs i els romans parlen dels vicis dels joves con comparació amb la virtut dels seus pares. El problema és que els seus avis deien el mateix i els seus besavis deien el mateix, de manera que les generacions madures sempre han desconfiat de les joves i ens han volgut convèncer de que “cualquiera tiempo pasado fue mejor” que diria Jorge Manrique.

Quan aquests discursos són genèrics no hi ha problema perquè, en abstracte, tot és opinable i tot esdevé tant general que dir que sí o que no és de franc. El problema ve quan matises i quan matises han d’anar molt amb compte perquè si no et pots fotre de peus a l’orinal com si ha passat a aquest mossèn de Jaen.

El mossèn ha dit: abans els homes s’emborratxaven i quan tornaven a casa pegaven la dona però no la mataven perquè tenien principis. Home de Déu, vol dir que abans els homes no mataven dones o que el que passava és que no se sabia? Home de Déu, vol dir que ara quan els homes tornen a casa –borratxos o no- maten la dona? I, finalment, home de Déu vol dir que és possible que un home que pega una dona – o a un home o una dona que pega una dona o un home – pot tenir gaires principis?

El que més m’ha sobtat d’aquesta situació trista i esperpèntica a l’hora són dues coses: el primer que aquest discurs delirant es fes mentre es celebrava la primera comunió de no sé quantes criatures i el segon és que l’home no hagi volgut rectificar l’animalada que va dir.

El tema de les primeres comunions és important perquè qualsevol nano pot entendre que si torna borratxo a casa i pega la dona vol dir que té principis i anirà al cel. No se sí les nenes que combregaven per primer cop ho van veure gaire clar això.

Que no rectifiqui em sembla d’una manca d’intel•ligència i d’una supèrbia brutals. Podia dir: jo volia dir blanc però em vaig fer un embolic i vaig dir taronja sense voler. Però de cap de les maneres jo penso taronja, penso blanc i demano disculpes pel meu lapsus. Era molt senzill.

Finalment l’apologia general i absoluta de la dona estan fora de lloc. Quan el mossèn diu que per ell la dona és el millor ésser de la creació i, per damunt de totes la Mare de Déu, què és el que ens està dient? Què les dones són millors que els homes? Totes i sempre? Au, va! O que ens vol dir: que quan les dones no estan a l’alçada de ser els millors éssers de la creació poden ser pegades justament pels seus marits borratxos? Au, vinga!

Algú li hauria d’explicar al mossèn andalús que les dones són persones i ciutadanes. Que com a persones estan fetes de sang i de carn com els homes i tenen defectes i virtuts com nosaltres; que entre elles i hi ha de tot. I que com a ciutadanes tenen els mateixos drets que nosaltres i, per tant, dret a que no les pegui ningú, ni borratxo ni no.

Vol dir que no havia begut massa vi de missa, mossèn?