APOLO (Passió)

bones guapa! com anem? ostres! ens vam veure per St.Jordi... sí, cert; i no vam parlar massa, sí, ho sé; és que no tenia massa bon dia... de fet, porto una setmaneta amb els ànims molt variables i més aviat baixos que alts... però a veure si per la presentació ja he recuperat les meves forces!

Apol·lo: La descripció d'una nit eròtica i passional entre la foscor d'una discoteca... envoltats de gent, però com si estiguessin sols.

(ja fa un tempsq ue vaig llegir-me'l... per setmana santa diria!)

apalins, ens veiem;
Gemm@

Afrodita i Apol·lo mosseguen la mateixa poma per ennuagar-se de la luxúria i la perversitat que els pertoca...què els amagarà el destí aquesta vegada?

Tan real com la vida mateixa.
És brutal la barreja de sentiments que ens has fet experimentar aquí!
M'he quedat amb alguna frase, d'aquelles que no s'obliden ;)

També m'agrada el títol que has fet servir, de fet, és el que m'ha cridat l'atenció del relat, adoro a Apol·lo.

Et seguiré llegint.

Libertas

Benvolguda:

Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

jsole@laquadriga.com

Moltes gràcies

Com diu l'angie, sensual i ple de passió.

Està molt ben escrit, i trobo interessant (i és molt modern...hehe) l'estructura d'introducció en tercera persona seguida del diàleg entre ells sense transició, forçant un pèl la lectura.
Potser es fa curta la situació descrita -el màx. de paraules condiciona- tant per la història (en voldria saber més...uhmmmhias), com per aquest joc narratiu que podria continar tornant a en Pol i acabant, potser, altra vegada, en tercera persona, en un desenllaç descrit i descriptiu que deixi obert, però, el final...

en fi, felicitats...sens dubte, millores!

foster

em trobo amb un relat sensual i ple de passió. És curiós però que la figura de l'Apolo, sempre marbrada en escultura ens aparegui aquí com un adonis moré, jeje... (és una de les meves arts preferides, l'escultura greco-romana). Ens has narrat una història on l'ambientació i els fets ens és prou reconegut, hi ha frases que flueixen conduïdes per la passió del moment, camuflades algunes per la foscor i que el lector imagina entre línies.
M'hi ha faltat una mica de joc visual potser (en una disco i en aquesta situació les mirades creen cert sacsejament oi?).
Penso que viure una situació fa que en escriure-la sigui molt més fàcil, però en aquest cas és força difícil, ni en persona acabes per copsar cadascun dels sentiments, les carícies i allò que les paraules volen dir...

petons!

angie