Cercador
Apocalipsi
Un relat de: Somdell- Compartir:
Edicions del Ministeri de Propaganda
Presentem per primera vegada al públic general l'acuradíssima edició d'un dels documents més sorprenents que ha donat l'arqueologia recent. Es tracta de la transcripció fidel del text manuscrit trobat a l'interior d'un cilindre d'alumini que es va rescatar ara fa deu anys d'entre les restes d'un antic enterrament. La troballa és considerada pels experts com l'única prova material que el nostre pare fundador, Mark-ús, fou una persona real i no, com alguns s'han entestat a defensar, un mite. L'estudi de les restes i el desxiframent de l'escriptura donen llum sobre l'origen del nostre poble i el cataclisme que el va precedir.
A la dreta, trobareu la transcripció literal del text i, a l'esquerra, la seva traducció al doistch. La llengua original de l'escrit (anomenada "català" per l'autor original) ens és ara totalment desconeguda, i ha hagut de ser reconstruïda pels lingüistes. Alguns termes, tanmateix, romanen obscurs i no ha estat possible trobar un equivalent a la nostra llengua.
Finals de març, potser el 27 de març de 2039?
Escric. Quin luxe! No és tan fàcil. S'ha de tenir alguna cosa per escriure; per exemple, llapis. Jo els he trobat en una incursió a l'Ikea. Allà dins estava molt fosc malgrat les llanternes, i el Malabèstia ha aprofitat per fer-me una empenta, com és el seu estil. En caure, i sense saber com, m'he trobat els llapis sota la mà. Ràpid, sense pensar, he agafat una grapada. He desat el meu boti a la butxaca de davant dels texans. Ben pensat, perquè a la tornada al quarter de bombers hem hagut de mostrar el contingut de les nostres motxilles. Per a la gent amb qui estic no hi ha pitjor pecat que el de no compartir el producte de les rapinyes.
28 de març de 2039?
M'agradaria poder posar la data exacta, però no la sé. No sé quant de temps ha passat des que tot se'n va anar a la merda, a principis d'any. Per sort meva, vaig estar uns quants dies inconscient.
Aquest deu ser el primer pleniluni de la primavera si, com crec, l'equinocci ja ha passat. Faig la meva guàrdia nocturna al terrat, tot sol, sota la lluna. Hi ha prou llum per escriure damunt de la meva bíblia malmesa. El capità me la va donar quan vam cremar la biblioteca de Can Sales. Segons ell, només valia la pena salvar un llibre: va agafar aquesta bíblia d'un prestatge i me la va donar. Abans, però, la va esquinçar de dalt a baix per tal de separar el nou testament, que va llançar a terra. Poc després tot cremava: els llibres, els mobles, la mateixa biblioteca. Em vaig lamentar, vaig protestar? No. Quina importància té? I ja que estem: té algun sentit escriure, ara? Si dic que escric només per mi, el mateix que han afirmat milers d'escrividors de diaris abans que jo, sóc més sincer que la majoria. Inevitablement, dic la veritat. No queda ningú que em pugui llegir. De fet, no hem tornat a veure cap home que no sigui un animal (només jo en sóc l'excepció), cap dona viva, cap infant. Em demano per què aquests, els que ara dormen al pis de sota, no em van matar. Per què em van acollir? Per què em mantenen amb vida? Potser ho fan per poder imaginar que en algun lloc hi ha gent tan compasiva com ells, capaç de tenir cura dels més febles, fins i tot d'una dona. Sense dones, no hi ha futur.
29 de març de 2039?
Encara em va el cor a mil. Jo llegia la bíblia en veu alta, com cada nit. Tots els vespres el capità em convida (ho direm així) a llegir la Bíblia: sí, aquests ases són capaços de malgastar una mica de llum i d'energia en això. Arribats a Abraham, no han pogut creure que un àngel li havia saltat damunt la cama fins a rompre-l'hi... El Malabèstia s'ha aixecat i m'ha bufetejat: "No t'inventis dois". Llavos el capità ha allargat la mà, reclamant veure el llibre. L'orella em xiulava i la galta em coïa com foc, però he sigut capaç de mostrar-li la pàgina que estava llegint sense tremolar. Jo esperava que no agafés la bíblia, que no la fullegés, que no es fixés en les darreres pàgines, unes poques que encara quedaven de l'evangeli de Mateu, els marges bruts amb els meus gargots. Per sort, el capità només ha fet una ullada a allò que jo estava llegint, i ha declarat que no m'inventava res. He decidit arrencar totes les pàgines de l'evangeli. Quan arribi a omplir tots els seus marges, faré el mateix amb Tobies. Estic segur que cap ni un d'aquests bàrbars sap quants llibres formen la bíblia. Després d'arrabassar els fulls, els he enrotllat i els he desat dins del meu tub de pastilles efervescents, les que fa temps se'm van acabar. Aquest tub de medecines em senyala com defectuós, perquè em vaig atrevir a dir que les necessitava. Tots van riure de mi, i ni tan sols van pensar a fer cap incursió a una farmàcia. El cas és que no les he trobat a faltar. Ni les pastilles, ni tots els quilos que he perdut des que tot se'n va anar a la merda.
30 de març de 2039?
El terror ha tornat. L'han portat dos presoners: un home jove i un altre més gran, segurament pare i fill. Són guiris del tot. No se'ls entén, gens, quan parlen. Sembla que ells tampoc no entenen el català. Primer, en Malabèstia i els altres els han copejat per fer-los callar. Després els han copejat per fer-los parlar, perquè és molt possible que hi hagi altres com ells pels voltants. Van afaitats, duen la roba prou neta: segur que tenen una base. Reserves d'aigua? Energia? Demanem i tornem a demanar, i no volem entendre que els presoners no ens entenen. Quan la sang ha començat a rajar, en Malabèstia i alguns dels altres s'han posat molt nerviosos. Les queixes del jove i les súpliques del pare els han excitat encara més. En Malabèstia s'ha apropat al jove, i, de sobte, un aspersor de sang ens ha ruixat. M'ha costat entendre què havia passat. Atordit, he sentit com el capità escridassava en Malabèstia. També l'han assassinat. Llavors he baixat, he corregut, he sortit del quarter tot pensant que em vindrien al darrere, però no ha estat així.
Què m'agafa? Hauria de fugir i no puc. El quarter de bombers m'atreu com un forat negre. No se què m'agafa: l'he de rescatar, el presoner. El rescataré i el duré on sigui que tengui la seva base, o moriré en l'intent. Sento les veus dels meus companys. Criden, canten... Les ampolles d'alcohol que el capità racionava ja deuen ser buides a hores d'ara. Puc tornar.
31 de març de 2039?
Aquí hi ha pau. No fa olor de mort. Fa olor de tarongina. Marcus dorm a l'habitació de la planta baixa. Es recupera ràpidament. Hi havia un parell de pots de fabada Litoral al rebost d'aquesta possessió, un foguer de gas... Hem menjat bé.
Aquesta nit ha estat un malson, i una aventura. He tornat al quarter quan les rialles i les cançons han decaigut. Com havia imaginat, tots dormien la mona. He pujat l'escala, fins al lloc on es trobava el presoner. Encara hi havia els dos cadàvers, el del jove i el del capità, visibles sota la llum de la lluna que entrava pel finestral. He travelat amb un dels borratxos. S'ha desvetllat, m'ha mirat i ha dit: "Ah, ja has tornat? T'espera una bona." Després m'ha girat l'esquena i s'ha tornat a adormir. Pel que fa al presoner, encara estava despert. He pogut tallar les cordes que el lligaven amb el ganivet multi usos del capità. L'hi he tret de la butxaca del guardapits; i de pas també les claus del cotxe de bombers. Ara que ho penso, m'hauria d'haver fet feredat robar un cadàver, però no he sentit res de res. Així és com hem pogut escapar enmig de la nit un home no gens àgil i un altre de ferit, acompanyats pel renou espantós del motor dièsel.
Ens hem quedat sense combustible a prop d'aquesta possessió. Per sort he trobat un tractor. El seu gasoil ens permetrà arribar fins a Cura. Allà crec que es troben els amics d'en Marcus. Espero que em rebin bé.
Des de l'Agrupació Escèptica hem de protestar enèrgicament per les manipulacions del Ministeri de Propaganda. La versió oficial dels documents que ha arribat al públic és pitjor que falsa, ja que conté tant mentides com veritats. Cert, el document és autèntic: per la seva edat i característiques no pot ser una falsificació. Convenim en què tanca el debat sobre la historicitat del personatge que anomenem "pare fundador" . No obstant això, crida l'atenció que la darrera entrada del diari, no ha estat traduïda al doistch. No ens estranya, ja que mostra un Mark-ús allunyat de la figura mítica que hem aprés a adorar. Pensem que retem un servei a la nació si fem pública la traducció d'aquest darrer fragment.
1 d'abril de 2039
M'ha abandonat. Fill de puta. He baixat per pixar de cara al barranc i m'ha empès amb el cotxe fins que he caigut. Aquí al fons em trobarà la mort. No puc moure les cames.
Sense forces.Desvariejo. No tornarà. Sóc estúpid. Li desitjo el millor.
Presentem per primera vegada al públic general l'acuradíssima edició d'un dels documents més sorprenents que ha donat l'arqueologia recent. Es tracta de la transcripció fidel del text manuscrit trobat a l'interior d'un cilindre d'alumini que es va rescatar ara fa deu anys d'entre les restes d'un antic enterrament. La troballa és considerada pels experts com l'única prova material que el nostre pare fundador, Mark-ús, fou una persona real i no, com alguns s'han entestat a defensar, un mite. L'estudi de les restes i el desxiframent de l'escriptura donen llum sobre l'origen del nostre poble i el cataclisme que el va precedir.
A la dreta, trobareu la transcripció literal del text i, a l'esquerra, la seva traducció al doistch. La llengua original de l'escrit (anomenada "català" per l'autor original) ens és ara totalment desconeguda, i ha hagut de ser reconstruïda pels lingüistes. Alguns termes, tanmateix, romanen obscurs i no ha estat possible trobar un equivalent a la nostra llengua.
Finals de març, potser el 27 de març de 2039?
Escric. Quin luxe! No és tan fàcil. S'ha de tenir alguna cosa per escriure; per exemple, llapis. Jo els he trobat en una incursió a l'Ikea. Allà dins estava molt fosc malgrat les llanternes, i el Malabèstia ha aprofitat per fer-me una empenta, com és el seu estil. En caure, i sense saber com, m'he trobat els llapis sota la mà. Ràpid, sense pensar, he agafat una grapada. He desat el meu boti a la butxaca de davant dels texans. Ben pensat, perquè a la tornada al quarter de bombers hem hagut de mostrar el contingut de les nostres motxilles. Per a la gent amb qui estic no hi ha pitjor pecat que el de no compartir el producte de les rapinyes.
28 de març de 2039?
M'agradaria poder posar la data exacta, però no la sé. No sé quant de temps ha passat des que tot se'n va anar a la merda, a principis d'any. Per sort meva, vaig estar uns quants dies inconscient.
Aquest deu ser el primer pleniluni de la primavera si, com crec, l'equinocci ja ha passat. Faig la meva guàrdia nocturna al terrat, tot sol, sota la lluna. Hi ha prou llum per escriure damunt de la meva bíblia malmesa. El capità me la va donar quan vam cremar la biblioteca de Can Sales. Segons ell, només valia la pena salvar un llibre: va agafar aquesta bíblia d'un prestatge i me la va donar. Abans, però, la va esquinçar de dalt a baix per tal de separar el nou testament, que va llançar a terra. Poc després tot cremava: els llibres, els mobles, la mateixa biblioteca. Em vaig lamentar, vaig protestar? No. Quina importància té? I ja que estem: té algun sentit escriure, ara? Si dic que escric només per mi, el mateix que han afirmat milers d'escrividors de diaris abans que jo, sóc més sincer que la majoria. Inevitablement, dic la veritat. No queda ningú que em pugui llegir. De fet, no hem tornat a veure cap home que no sigui un animal (només jo en sóc l'excepció), cap dona viva, cap infant. Em demano per què aquests, els que ara dormen al pis de sota, no em van matar. Per què em van acollir? Per què em mantenen amb vida? Potser ho fan per poder imaginar que en algun lloc hi ha gent tan compasiva com ells, capaç de tenir cura dels més febles, fins i tot d'una dona. Sense dones, no hi ha futur.
29 de març de 2039?
Encara em va el cor a mil. Jo llegia la bíblia en veu alta, com cada nit. Tots els vespres el capità em convida (ho direm així) a llegir la Bíblia: sí, aquests ases són capaços de malgastar una mica de llum i d'energia en això. Arribats a Abraham, no han pogut creure que un àngel li havia saltat damunt la cama fins a rompre-l'hi... El Malabèstia s'ha aixecat i m'ha bufetejat: "No t'inventis dois". Llavos el capità ha allargat la mà, reclamant veure el llibre. L'orella em xiulava i la galta em coïa com foc, però he sigut capaç de mostrar-li la pàgina que estava llegint sense tremolar. Jo esperava que no agafés la bíblia, que no la fullegés, que no es fixés en les darreres pàgines, unes poques que encara quedaven de l'evangeli de Mateu, els marges bruts amb els meus gargots. Per sort, el capità només ha fet una ullada a allò que jo estava llegint, i ha declarat que no m'inventava res. He decidit arrencar totes les pàgines de l'evangeli. Quan arribi a omplir tots els seus marges, faré el mateix amb Tobies. Estic segur que cap ni un d'aquests bàrbars sap quants llibres formen la bíblia. Després d'arrabassar els fulls, els he enrotllat i els he desat dins del meu tub de pastilles efervescents, les que fa temps se'm van acabar. Aquest tub de medecines em senyala com defectuós, perquè em vaig atrevir a dir que les necessitava. Tots van riure de mi, i ni tan sols van pensar a fer cap incursió a una farmàcia. El cas és que no les he trobat a faltar. Ni les pastilles, ni tots els quilos que he perdut des que tot se'n va anar a la merda.
30 de març de 2039?
El terror ha tornat. L'han portat dos presoners: un home jove i un altre més gran, segurament pare i fill. Són guiris del tot. No se'ls entén, gens, quan parlen. Sembla que ells tampoc no entenen el català. Primer, en Malabèstia i els altres els han copejat per fer-los callar. Després els han copejat per fer-los parlar, perquè és molt possible que hi hagi altres com ells pels voltants. Van afaitats, duen la roba prou neta: segur que tenen una base. Reserves d'aigua? Energia? Demanem i tornem a demanar, i no volem entendre que els presoners no ens entenen. Quan la sang ha començat a rajar, en Malabèstia i alguns dels altres s'han posat molt nerviosos. Les queixes del jove i les súpliques del pare els han excitat encara més. En Malabèstia s'ha apropat al jove, i, de sobte, un aspersor de sang ens ha ruixat. M'ha costat entendre què havia passat. Atordit, he sentit com el capità escridassava en Malabèstia. També l'han assassinat. Llavors he baixat, he corregut, he sortit del quarter tot pensant que em vindrien al darrere, però no ha estat així.
Què m'agafa? Hauria de fugir i no puc. El quarter de bombers m'atreu com un forat negre. No se què m'agafa: l'he de rescatar, el presoner. El rescataré i el duré on sigui que tengui la seva base, o moriré en l'intent. Sento les veus dels meus companys. Criden, canten... Les ampolles d'alcohol que el capità racionava ja deuen ser buides a hores d'ara. Puc tornar.
31 de març de 2039?
Aquí hi ha pau. No fa olor de mort. Fa olor de tarongina. Marcus dorm a l'habitació de la planta baixa. Es recupera ràpidament. Hi havia un parell de pots de fabada Litoral al rebost d'aquesta possessió, un foguer de gas... Hem menjat bé.
Aquesta nit ha estat un malson, i una aventura. He tornat al quarter quan les rialles i les cançons han decaigut. Com havia imaginat, tots dormien la mona. He pujat l'escala, fins al lloc on es trobava el presoner. Encara hi havia els dos cadàvers, el del jove i el del capità, visibles sota la llum de la lluna que entrava pel finestral. He travelat amb un dels borratxos. S'ha desvetllat, m'ha mirat i ha dit: "Ah, ja has tornat? T'espera una bona." Després m'ha girat l'esquena i s'ha tornat a adormir. Pel que fa al presoner, encara estava despert. He pogut tallar les cordes que el lligaven amb el ganivet multi usos del capità. L'hi he tret de la butxaca del guardapits; i de pas també les claus del cotxe de bombers. Ara que ho penso, m'hauria d'haver fet feredat robar un cadàver, però no he sentit res de res. Així és com hem pogut escapar enmig de la nit un home no gens àgil i un altre de ferit, acompanyats pel renou espantós del motor dièsel.
Ens hem quedat sense combustible a prop d'aquesta possessió. Per sort he trobat un tractor. El seu gasoil ens permetrà arribar fins a Cura. Allà crec que es troben els amics d'en Marcus. Espero que em rebin bé.
Des de l'Agrupació Escèptica hem de protestar enèrgicament per les manipulacions del Ministeri de Propaganda. La versió oficial dels documents que ha arribat al públic és pitjor que falsa, ja que conté tant mentides com veritats. Cert, el document és autèntic: per la seva edat i característiques no pot ser una falsificació. Convenim en què tanca el debat sobre la historicitat del personatge que anomenem "pare fundador" . No obstant això, crida l'atenció que la darrera entrada del diari, no ha estat traduïda al doistch. No ens estranya, ja que mostra un Mark-ús allunyat de la figura mítica que hem aprés a adorar. Pensem que retem un servei a la nació si fem pública la traducció d'aquest darrer fragment.
1 d'abril de 2039
M'ha abandonat. Fill de puta. He baixat per pixar de cara al barranc i m'ha empès amb el cotxe fins que he caigut. Aquí al fons em trobarà la mort. No puc moure les cames.
Sense forces.Desvariejo. No tornarà. Sóc estúpid. Li desitjo el millor.
l´Autor
5 Relats
3 Comentaris
2606 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00