Apocalipsi

Un relat de: Frèdia

El dia ja ha arribat.
Desentranyats, entre nosaltres viuen
els monstres de les mil cares.
Sotmesa volen la teva estirp
sense veu, sense història,
amb letargia, les espases.

Els éssers tèrbols són aquí.
Dels amagatalls sortiran
i lliuraran la batalla.
Incòlume volen el poder,
des de l’inici del temps, atresorat
en cavernes soterrànies.

Les urpes et clavaran
els éssers tèrbols,
els de la mort escrita al rostre.
Volen la teva dissort,
que siguis pols, no pas llum;
que siguis cadena, no pas aire.

Funest és el demà impacient
que, a poc a poc, avui esdevé.
Escolta que diu l’oracle:
Fermesa cal contra l’infortuni,
contra la tirania, coratge,
i de llevar la vida o morir, ser lliure.



Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    POBLET | 22-05-2014 | Valoració: 10

    poema, que com ja han expressat altres opinions invita a la reflexió profunda.
    Molt oportú, car pens que anem mancats de moments de reflexió i meditació, que segurament ens ajudarien a tots plegats a esmenar moltes conductes errònies.
    Felicitats Frèdia.

    JOSEP MARIA

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Fermesa i coratge[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-03-2012

    És aquest un poema esborronador, malgrat la seva bellesa formal, o precisament per ella en especial.
    Esborrona constatar com entre uns éssers capaços de crear poesia tan bella com aquesta, al gaudi i cultiu de la qual podrien dedicar la seva atenció, existeixen monstres de mil cares concentrats a sotmetre els altres fent valer un poder que no mereixen pels seus fets.

    Lliurement els teus versos es fan ressò de la veu de l’oracle, i després de l’esborronament són un crit en favor de la llibertat, i una mostra eficient de fermesa i coratge.
    Que no ens manqui el seu exemple, que no calli el seu clam!
    Gràcies per oferir-nos-els, Mercè!

    T’envio una abraçada coratjosa,
    Unaquimera

  • apocalipsi[Ofensiu]
    Xunxi | 11-03-2012 | Valoració: 10

    M’ha agradat tot el poema però el final espectacular, res mes a dir


    de llevar la vida o morir, ser lliure

  • Éssers tèrbols de boira[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-03-2012 | Valoració: 10

    Aquesta magnífica poesia, amb els éssers tèrbols com a protagonistes causants de l'apocalipsi, esfereeix. Potser ara, e`n `l'època de canvis que estem vivint podríem arribar a aquesta apocalipsi. Però crec que no. Crec que els canvis fan por, però també crec en la força interior, capaç de suturar la ferida. Sigui com sigui, un poema per a reflexionar i gaudir. Una forta abraçada Mercè!

    Aleix

  • Apocalipsi? - portser si...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-03-2012 | Valoració: 10


    Molt gran poema i que invita a reflexionar.

    Ens trobem davant de l'apocalipsi? Més tard o més d'hora, però veient com va tot, no crec que triguem gaire a arribar-hi. Val més ser optimistes i somniar en un futur plé de colors, tot i que malauradament torner a veure la realitat al despertar...

    Una abraçada.

    Gemma

  • Bonica poesia[Ofensiu]
    free sound | 08-03-2012 | Valoració: 10

    i bonic final el de l’oracle:
    “Fermesa cal contra l’infortuni,
    contra la tirania, coratge,
    i de llevar la vida o morir, ser lliure.”
    Quatre estrofes que diuen moltes coses. Ben aconseguida!
    Felicitats!

  • El.legíac[Ofensiu]
    allan lee | 08-03-2012

    m'ha semblat aquest poema que vibra en la batalla: al món dels ocults, on les formes no són el què semblen, on hi ha enemics per batre i, degut a això, encara queda esperança...m'has portat als regnes dissortats i heroics dels dibuixos d'Alan Lee, el meu dibuixant admirat. Al bosc quiet- massa mut- ressona una fragor d'armes de combat: han parlat els oracles, de la teva veu. Molt bell en la forma, un crit de guerra. Fins aviat!

    a

  • Angoixant[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-03-2012

    Realment apocalíptic, profètic, admonitori, d’un futur que ja ha arribat, que anirà a pitjor. Que depèn de nosaltres que la bèstia ens devori, que calen compromisos personals, resistència activa.
    Un poema esfereïdor, no ens pot deixar indiferents. Gràcies.

  • GRÀCIES MERCÈ...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-03-2012 | Valoració: 10

    " Escolta que diu l’oracle:
    Fermesa cal contra l’infortuni,
    contra la tirania, coratge,
    i de llevar la vida o morir, ser lliure."

    NO CAL DIR RES MÉS, un gran poema per a la reflexió i un esplèndid final

    una abraçada ben plena d'agraïment
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Frèdia

Frèdia

54 Relats

632 Comentaris

51499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
No sóc pessimista, sóc trist. No m’indigno, perquè la indignació és per als forts; no em resigno perquè la resignació és per als nobles; no callo, perquè el silenci és per als grans. I jo no sóc ni fort, ni noble, ni gran. Pateixo i somio. (Fernando Pessoa)

Imagino històries contínuament i, de tant en tant, les escric. (Mercè Bagaria)

El meu correu és: fredia@hotmail.es

El meu blog: La vida breu