aplaudiments per a la memòria

Dues pelis per passar una bona tarda d'agost:

"Eternal sunshine of the spotless mind"
" Clockwork orange" (és evident, no?)

Un petó ple de memòria!!!

Quan era nena sempre que feia una cosa que m'agradava molt intentava fer força amb la ment perquè em quedés ben gravat i pogués recordar-me'n sempre... ara que sóc noia no em recordo ni de la meitat d'aquells moments...
... no he pogut triar de què volia recordar-me i de què no...
... no poder controlar els meus records em fa sentir impotent, insegura, em fa por...
... quins records em quedaran de la meva infantesa quan sigui dona? I quan sigui vella?...

Jo seguiré fent força amb la ment cada cop que vulgui retenir algun moment, i seguiré buscant tots aquells records que es van desfent mica en mica... per recordar-los i recordar-los, i així rescatar-los!!

... m'has fet venir ganes de capbussar-me una estona en la meva memòria... espero trobar-hi algun tresor!!

Un petonet ben fort!!!!

Quan era nena sempre que feia una cosa que m'agradava molt intentava fer força amb la ment perquè em quedés ben gravat i pogués recordar-me'n sempre... ara que sóc noia no em recordo ni de la meitat d'aquells moments...
... no he pogut triar de què volia recordar-me i de què no...
... no poder controlar els meus records em fa sentir impotent, insegura, em fa por...
... quins records em quedaran de la meva infantesa quan sigui dona? I quan sigui vella?...

Jo seguiré fent força amb la ment cada cop que vulgui retenir algun moment, i seguiré buscant tots aquells records que es van desfent mica en mica... per recordar-los i recordar-los, i així rescatar-los!!

... m'has fet venir ganes de capbussar-me una estona en la meva memòria... espero trobar-hi algun tresor!!

Un petonet ben fort!!!!

De fet i a banda de l'encertada concatenació d'imatges...

Sabies que l'univers té memòria, però com no entenem encara el que és molt menys enetenem el que era....

Ens és difícil mesurar els records d'una manera real i fidedigna, s'enmagatzemen d'una manera estranyament misteriosa.
Abstractes imatges difuminades pel pas dels temps.
Els temps van canviant i ja no es poden apamar les coses de la mateixa manera.
El teu poema em recorda als records dels avis que es queden en un espai perdut de l'ahir, enyorat i alhora maleït molts cops.
Mitificat per una desdibuixada onada de sentiments i emocions que sempre retornen a la ment.
Quin enigma el funcionament del cervell amb els records, quin munt de connexions invisibles.

Un aplaudiment i una abraçada, company!

Els records... per què tot és tan complex? Fa temps vaig arribar a la conclusió que els records que guardem són els somnis que mai no vam poder aconseguir... Per què la rutina diària no queda perpètuament gravada a la nostra ment? Per què només somriem o ens cau una àntiga llàgrima quan revivim moments especials, i no quan pensem com eren els primers minuts després de llevar-te de quan tenies 5 anys?

No ho sé, i no m'agrada veure que no domino els meus records...

Un petonet!!