Cercador
Apàtica parsimònia
Un relat de: deòmisesEs queda estàtic i extasiat davant del mirall. Els ulls fixos en els ulls reflectits però sense mirar res en concret. La vista se li ha ennuvolat i no capta res d'allò que té enfront. Sap què ha de fer i espera que el cervell es decideixi a ordenar els moviments. Finalment, sense cap ressort aparent, gira l'aixeta i el doll d'aigua freda cau amb intensitat. Col·loca al desguàs el tap de goma i, mentre s'omple la pica, busca la pastilla de sabó i la navalla. Feixugament. S'afaitarà, amb parsimònia i lentitud, amb la mateixa apatia que tot el que fa. Darrerament s'ha descuidat força en la higiene personal però labarba li pica massa quan la deixa més de dos dies. Si no fos per això, preferiria no fer-ho. Perquè això no evitarà que, tard o d'hora, el cap prescindeixi dels serveis d'en Bartleby.
Comentaris
-
Impressionant[Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 07-09-2012 | Valoració: 10
Un relat impressionant, amb molta força, a l'estil de Kafka. M'imagino aquest mateix personatge, amb la mateixa apatia, despullat sobre la sorra de la platja, ran del mar. És curiós, és el mateix personatge, però sembla totalment diferent! L'autodestrucció pot ser desitjable? Un tema difícil!
-
Impressionant[Ofensiu]Unaquimera | 12-03-2012
Un relat impressionant, tant per la forma en què el presentes, amb una prosa controlada i tremendament efectiva, com pel contingut, ja que la història de Bartleby commou la sensibilitat de qualsevol i desperta interrogants de difícil resposta.
Ha estat un plaer llegir-la, així com coincidir amb tu en la convocatòria del febrer. Veig que aquest mes hi tornem tots dos ;-)
T’envio una abraçada per celebrar la coincidència,
Unaquimera
-
La inseguretat[Ofensiu]Nonna_Carme | 20-02-2012 | Valoració: 10
ha portat a quest home a descuidar-se físicament i això és un mal principi.
Quants es deuen trobar , actualment , en aquesta situació.
No caldria però , un cop més , t'ho faig saber : M'encanta com escrius , deò !
Una abraçada.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
306933 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978