Apatia

Jo era una estrella del futbol, jugador mediàtic, en deien. Corria la banda, regatejava, feia caure els defensors i llavors alçava el cap i decidia si feia una assistència de gol impressionant o un gol meravellós. Els nens cridaven i em demanaven un autògraf, les noies em cridaven i em demanaven un fill.
També vivia la nit, en locals foscos i cars; això sí, res d'alcohol, sols aromes femenines i sexe a la matinada. Una nit vaig ensumar el teu perfum corporal i vaig tastar-lo al teu llit, que no vaig abandonar fins al cap de catorze setmanes, catorze jornades on els gols i les assistències es van multiplicar en quantitat i qualitat. Els orgasmes amb tu els compartia amb els "suporters" a base de partits orgiàstics.
Però em vas abandonar, i el guant del meu peu esquerra es va fondre, el meu joc va esdevenir ensopit, els nens ja no em demanaven autògrafs (encara que les noies si que em continuaven demanant fills). Ja no celebrava els gols ni les assistències, els meus companys em van començar a detestar, creien que no els valorava. Jo només t'enyorava enmig de l'apatia.
Aquesta apatia em va fer rebutjar una cita furtiva amb la dona del president, el què em va costar la no renovació i gràcies a la xarxa de dones de presidents, sempre informant, vaig haver d'anar a parar a un club modest presidit per Elton John. Va ser una temporada trista, amb gols tristos i assistències tristes. Elton John, que va acceptar el meu no sexual, no podia suportar un estadi que jo havia entristit amb la meva apatia. Em va acomiadar enmig d'un concert benèfic contra la Sida.
Vaig anar provant en diferents equips, cada cop més modestos, però la meva apatia em feia plegar o que em pleguessin.
Finalment vaig acabar jugant a la lliga del Nepal, una lliga vertaderament apàtica, allà tothom m'entenia, tant els monàrquics com els maoistes, fins i tot em van proposar per fer de mitjancer entre la guerrilla assassina i el govern corrupte, però la meva apatia extrema els va fer desistir, tot i que m'entenien perfectament.
Vaig retirar-me i vaig anar a viure a la ciutat grisa i vaig començar a viure enmig de sospirs apàtics. Fins avui, que t'he vist, m'he excitat, m'he sentit viu al tornar a olorar casualment el teu perfum corporal, encara que d'esquitllada. Unes sensacions d'esperança a tornar a viure que m'han portat a creuar just la porta que estic apunt de creuar, la de la mort... el meu cor apàtic està rovellat.