Àpat suculent per a dues persones

I. Ella
Va ser un àpat suculent: tenia molt de suc i se'l va menjar a poc a poc. Però va ser per a una persona només ja que, com cada cap de setmana, es trobava completament sola. Es despertava sola, esmorzava sola, dinava sola, sopava sola i practicava sexe sola. I tot ho feia de meravella, perquè una cosa és estar sola i una altra és ser imbècil.

Tot i la seva edat no havia tingut mai cap parella formal, només allò que sona tan lleig i que se'n diu rotllets. I, curiosament, la majoria coincidien amb la primavera. O no tan curiós tenint en compte que tan bon punt arribava el març ja es vestia com una meuca. Nogensmenys, un cop, en acabar, el tio (ni tan sols en recorda el nom) li va preguntar quan li devia.

Però ara ja no es vestia així. En principi per a que no li tornés a passar un episodi tan lleig, però també pel ventall de competència que li havia sortit quan moltes dones (o gairebé dones) d'entre dotze i cinquanta anys també van decidir vestir-se com les prostitutes o pitjor. Si totes haguessin dur posades les mateixes botes, els mateixos cinturons-faldilla i els mateixos tops hauria semblat que pertanyien al mateix prostíbul. Un prostíbul privat, com a molt concertat.

Ara era ella mateixa i aquest era el problema. Clar que ella sempre havia sigut ella mateixa, però l'ella mateixa d'abans lligava més que l'ella mateixa d'ara. L'explicació és que ara quan anava a la discoteca amb les seves amigues, que l'havien felicitat pel canvi d'indumentària tot i que elles seguien vestint-se com putes (de fet, moltes la van ajudar a desfer-se de peces de roba mitjançant l'ecològica erra de la reutilització), els homes havien passat de fer-li cas pels centímetres quadrats de carn mostrada a fer-li cas pels centímetres quadrats de carn mostrada per les seves amigues.

Així doncs, ella havia esdevingut un pont que els homes trepitjaven quan volien anar a la riba dels escots i les cames descobertes del riu empantanegat que és una discoteca. Trepitjada es sentia, però més per les putes de les seves amigues que pels homes que la ignoraven tot just ella deixava de fer menester. I l'alcohol no l'ajudava a conformar-se amb les sobres que quedaven quan ja s'havien repartit els premis de la nit perquè, possiblement, tenia quelcom semblant a l'orgull.

Per això havia deixat d'anar a la discoteca, decisió que les seves amigues van recriminar-li ja que destacarien menys sense ella al costat. Elles van dir-li, però, que sense ella no s'ho passaven tan bé, que era cert però només de rebot. Ella s'excusava dient que estava molt cansada o que havia d'anar a casa dels pares ben d'hora l'endemà o qualsevol cosa que li passés pel cap.

D'aquesta manera va guanyar molt de temps lliure que va ocupar perdent-lo amb tota llibertat. Per exemple, veient la tele. I finalment, fastiguejada de la tele, li va donar per la lectura. Posats a caure, caiguem cap amunt.


II. Ella i el germà.
A la feina, la seva cap li tirava els trastos. Per això des del segon dia va decidir anar vestida tan sòbria que als sopars de feina anul·lava qualsevol possibilitat d'intoxicació etílica. A més, va desenvolupar una atracció pel color cafè. I des que va deixar de foll... de sortir, pel color cafè sense sucre. I no paraven de caure-li marrons. L'últim va ser ensenyar-li la feina a una noia nova que es vestia com ella quan arribava el març, ara que ella ja no s'hi vestia.

De la noia nova li molestava que fos deu anys més jove que ella, quinze anys més estúpida i que cobrés pràcticament el mateix. I també que la majoria d'homes de l'oficina li fessin el doble de cas, fet que va intentar atribuir a que la noia tenia les tetes el doble de grans; però no ho va aconseguir perquè no tenia les tetes el doble de grans. Això sí, n'ensenyava el doble de superfície. I després es va assabentar que alguns homes havien arribat a veure molt més que el doble de superfície, tanta com tota i es va preguntar si la seva cap també. Això explicaria moltes coses encara que fos mentida, i amb la mentida en tenia prou.

De totes maneres hi havia tres homes que no semblaven preferir a la nova. Dos eren gais. L'altre no. I aquest altre que no, resulta que era el germà gran de la nova.

Un dia, en un descans, va coincidir amb el germà. Eren al carrer fumant i prenent-se un cafè del color de la roba d'ella. El germà de la nova va trencar el gel preguntant-li com li anava amb la seva germana.

Com et va amb la meva germana?, li va preguntar ell. Bé, va mentir ella intentant quedar bé amb el germà. Sí?, li va preguntar ell. Sí prou bé, va continuar mentint ella. La veritat és que me n'alegro perquè tinc la sensació que a la meva germana li costa molt concentrar-se, va dir ell. Home de vegades sí que es distreu... però va fent, va dir ella. És que la meva germana on veu un home veu una polla.

El terra va quedar tacat de color de vestit de color cafè sense sucre. La tos i la repetició de la frase "estàs bé?" eren els únics sons importants d'aquell moment, un moment d'aquells tan importants que no s'obliden tot i la poca importància que se'ls dóna en el seu moment.

I és que fins i tot ella es va adonar que tenia a les seves mans, a part de restes de cafè i babes, el desenllaç de la història.


IIIa. Un desenllaç
Estava follant. Bé, en sentit estricte, estaven follant. I en instants de tanta excitació no és bo començar a pensar en com s'ha arribat a aquest punt. Per això ella no ho va fer i, per tant, no estava recordant com, poc a poc, s'ho va fer anar bé per coincidir amb ell als descansos. Després era ell el que s'ho feia anar bé. I prou bé que els anava ara.

I com que estava tant contenta volia, tot i que les circumstàncies no eren les mateixes, fer una cosa que havia trobat molt excitant i que havia llegit a El món segons Garp de John Irving, el llibre que just era a la tauleta de nit. Quan ell dormís li faria una mamada. Seria un àpat suculent, perquè ho faria a poc a poc i...


IIIb. Un altre desenllaç
Estava follant. Bé, en sentit estricte, estaven follant. I en instants de tanta excitació no és bo començar a pensar en com s'ha arribat a aquest punt. I ella ho va fer i va perdre el fil per uns instants però va aconseguir reprendre'l, com quan tornava a agafar el llibre que tenia a mitges.

L'endemà, quan va aixecar-se, va trobar-se l'esmorzar preparat i ell ja havia començat a preparar el dinar que tenia pinta de ser un àpat suculent per a dues persones


IIIc. I encara un altre desenllaç
No estava follant. Estava llegint mentre esperava que ell la truqués per anar a fer unes cerveses. Havia decidit anar vestida d'una forma més atrevida (sense arribar als extrems del passat) perquè estava decidida a donar un pas més.

Les últimes setmanes s'havien anat coneixent molt lentament perquè ella tenia por de començar una relació ja que, fet i fet, mai n'havia tingut cap. S'havia adonat que ella s'estava convertint en algú important per a ell i que ell cada cop era més important per a ella.

Si aquella nit de dissabte connectaven del tot, l'endemà es despertarien junts. I per celebrar-ho, ho tenia tot a punt per a cuinar un àpat suculent per a dues persones.


IV. El desenllaç de veritat
La funda del sofà estava, principalment, tacada de vi. Les taques de vi estaven, principalment, tacades de semen. La roba interior encara restava a terra com un espectador a l'aguait d'un bis, però els protagonistes eren ara a la cuina on s'alimentaven per a continuar alimentant el desig.

Si algú hagués estat observant des de l'edifici del davant, com a aquella pel·lícula d'en Hitchcock, hauria vist una escena de comèdia romàntica, on una dona duia la brusa tacada de cafè, que canviava en una àlgida escena de novel·la rosa, després en una escena de pel·lícula eròtica i una mica més tard en un festí de pornografia.

A la cuina, despullats, van deixar de menjar per abraçar-se i acaronar-se i sentir l'escalfor l'un de l'altra i notar la pell suau que fregava la pell suau i van tancar els ulls i es van besar i s'acariciaven l'esquena i es besaven el coll i les galtes i els llavis i sentien com les seves respiracions s'acceleraven al ritme de les palpitacions del cors que cremaven de tan desig com duien dins i s'abraçaven amb força i ànsia mentre les llengües s'entortolligaven i els ulls ara es miraven fixament desbordats de passió.

I no hi va haver àpat suculent per a dues persones l'endemà. Però algun dia n'hi haurà. Ja toca.