Àpat de festa

Un relat de: Jam Malson
Que bona la llenega de Papiol,
ben vermella per dintre
i, si és poc i arregladet,
amb pèl al volt.

També l’espàrrec d’horta,
ben gruixut i llarg,
de brot tendre
però d’ànima forta.

Sucoses menges són per separat,
però de sublim exquisidesa
quan puc tenir-les
juntetes al mateix plat.

Aleshores faig un àpat de festa:
Per davant enforquillo la llenega
mentre l’espàrrec m’enfila pel darrere,
i a gaudir fins que perdem la testa.

Comentaris

  • I tant de festa![Ofensiu]
    Montseblanc | 08-02-2017 | Valoració: 9

    Contundent poema que fa venir gana, tant d'una cosa com de l'altra...
    M'ha agradat. Gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

194 Relats

166 Comentaris

101929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!
........................................................................

1 d'octubre de 2017


DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.


------------------------------------------------


I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO


Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.