Aparegué la teva imatge, com a miratge sobre mi

Ahir, especialment ahir,
els meus dits vestien de tinta
nombrosos folis en blanc.

Davant del mirall,
on minvava, ahir, el meu reflexa,
apareixia la teva imatge
com a miratge sobre mi.

Ahir, especialment ahir,
la teva veu ressonava
sobre el meu tacte
d'amant que espera.

Davant les hores líquides,
que s'escapaven entre els meus dits,
la lluna em va dir ahir, un cop més,
que tu eres qui esperava.

Ahir, especialment ahir,
les meves mans escrigueren
per a tu
el meu darrer poema.

Ara qui minva
són els meus mots,
incapaços d'expressar
el que sento per tu.

Ahir, especialment ahir,
vaig deslligar les robes
que vestiren la nit
més fosca.

I amb el suau record
de les teves mans,
sense desordenar la sorra a alta mar,
despullarem juntes passions secretes.

Deixa'm avui, doncs,
que t'abraci,
i abraça'm tu també sentint cada cançó
del meu vers.

I dir-te què...

Pel teu calor,
pel teu amor,
em quedo amb tu.
És igual el que passi,
és igual el que vingui,
però avui jo,
em quedo amb tu.

Les lletres d'aquest poema, doncs,
mai no esborraran les memòries
dels dies junts.