APARCAMENTS DE VE LLS i molt temps per pensar

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Ara que les hores desprès de llegir i escoltar musica, la meva gran passió de sempre,
Les que resten a vegades es fan feixugues i llargues i dona temps per pensar.
Jo no podia ja viure sola, els meus anys i les meves xacres així ho requerien i els meus fills els seus treballs i la seva família feia no es poguessin ocupar prou de mi.

“Aparcament de Vells”, be jo anomeno així a la residencia, molt bona per cert i bones persones les nostres cuidadores, totes tenim molts anys i molts mals. Jo per sort conservo l’enteniment , cada dia dono gracies a no se qui, a algú que m´el conserva.

Moltes vegades en hores perdudes quan no puc dormir penso tindria d’escriure les meves memòries, però a qui poden interessar records de vella molt normaleta , sols una persona escolta amb atenció, es la meva neta petita la Júlia que obre molt les orelles i se que sempre recordarà les meves histories . Dema quan vingui a veurem tinc d’explicar-li una historia de mi i el seu avi, si perdoneu la Júlia es la meva besnéta

Corria l’any 39 del segle passat, jo era molt jove , casada ja i amb un fill petit el Marcel. Era temps de guerra de retirada de tropes republicanes i avançament de les franquistes. Al meu poble vivíem en aquells temps, amb por i angoixa. Els homes joves al front, com el meu marit, els grans tenint de treballar tot el que podien per tirar endavant. Temps molt convulsos i tristos que jo vull desterrar de la meva memòria, les dones també varem passar la nostre no cregueu.

Recordo en particular el primer dia que varen bombardejar el poble veí. En aquell temps devia tenir menys enteniment que avui, perquè recordo vaig agafar el meu fill i em vaig dirigir al turo mes alt del poble, ho volia veure bé, el nostre poble encara no era bombardejat, ho van fer no gaire mes tard.

No vaig ser al cim, vaig sentir uns grans crits
Merceeee¡¡¡ Maleïda mossa, que t’has begut l’enteniment ?
Baixa immediatament del serrat, que vols morir tu i el teu fill ?

Qui cridava era Josep de cal “Llarg” un senyor d’uns 70 anys,que corria mes del que podia cap a mi el pobre home. Així que va ser al meu costat m’agafà el nen i a mi em dona una estirada forta que quasi em tira per terra,
m’entres ,anava renyant-me i corríem cap al poble.

Als bombardejos mai a dalt d’un cim, ximple de mossa, a uns baixos o recer, que vols morir tu i la mainada, ximple mes que ximple, vine cap el celler de casa meva, Mercè mai hagués pensat fossis tant ase , no veus que els avions el tindrem d’aquí vint minuts aquí al poble, o creus que nomes bombardejaran els veïns ?

Tal com va pronosticar ell,això va passar, el poble va patir desperfectes, i van morir inclús alguns soldats.i veïns .Segurament aquell dia ell em va salvar la vida i la del meu fill.

Tota la meva vida he estat agraïda per el que va fer. No cal dir la gran cridòria que va fer la meva família que ja es pensaven érem morts, al no trobar-nos enlloc. En aquell moment no existien els telèfons mòbils, per avisar. Ells també van agrair de per vida al Josep de cal “Llarg”, que ens hagués vist i ens hagues portat al celler.

Quan vingui la Júlia li tinc d’explicar, que vegi que la seva iaia també de joveneta feia beneiteries. A vegades la curiositat no es bona i menys en temps de guerra. Si ho tinc d’explicar a la Júlia, ella ho entendrá, la iaia no es savia com pensa ella.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 10-05-2016 | Valoració: 10

    Als vells no els fem massa cas, i els aparquem com dius tu i quanta saviesa tenen pel que vulgui escoltar

  • la guerra com a fet quotidià.[Ofensiu]
    joan e.f. | 17-03-2015

    Es tracta d'un període terrrible, però que va ser quotidià durant tres anys. Uns fets lamentables que s'incorporaven dia a dia a la vida de les families amb molt de patiment, es molt humà i altruista l'acte del senyor esmentat.
    Gràcies per fer memòria d'uns tristos episodis que no haurien de pasar enlloc mès.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.