Cercador
'Apagueu el món i encendrem els somnis'
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Sí. El món era fosc i gris. Hi havia misèria, odi, guerres, crueltat, individualismes egoistes, desequilibri, plor, por.
Doncs calia desconnectar tot això. Tenien raó les paraules que presentaven el vídeo: ' Apagueu el món i encendrem els somnis'.
Li van quedar aquells mots a l'ànima i hi van fer pòsit.
I,sí, sentia el que després s'hi cantava, vivament.
Quan el senyor i la senyora Rupera estaven provant una politja com les del kamasutra amb un esclau sensual i robust llogat expressament, van sentir que tocaven a la porta de la seva supercambra gran com un poliesportiu. Per la manera de trucar van saber que era l'Arnau.
-Què collons vol, ara?
-Tranquil, Enric, potser més calerons per sortir amb els amics o per canviar-se el cotxe. Li donaré dos mil euros per sortir del pas. Va, tranquil, em poso la bata de setí i seda i organdí i ara torno. Ufff, aquest fil nostre, ens agafa en uns moments...
-No, mare, no vull ni cinc! Me'n vaig de casa. No vull ser ric! Em sento malament...
-Noi! Potser vols una cadira més ergonòmica gens econòmica i llestos?
-Nooo, mare! Em fan fàstic els vostre mil milions d'euros. Que marxo!
-Ai, fill, que no t'ho ha fet bé avui, l'amigueta? Busca-te'n una altra. Convida-la a una mariscada...
-Mareeee! Adéu!
I l'Arnau, vestit amb texans estripats com rosegats per rates i vambes descolorides i camiseta de segona mà i sense afaitar de tres dies i amb la butxaca buida ja era al carrer i caminava decidit.
La mare no va assajar cap cara perquè cap més cara tenia. Emmascarada de pintures i cremes, va tornar a la cambra del plaer. I hi va trobar marit i esclau gaudint del llit d'aigua. I no l'havien esperada! Dolents!
Quan el van trobar a faltar va ser el trobar a faltar de tenir algú amb qui invertir diners com a fill d'alt standing. En no ser-h, per substituir-lo van comprar-se una dotzena de gossets de pedigree i uns quants gats de luxe d'aquells que no tenen pèl, semblen desnerits i marquen l'ossada, com si fossin trets de sota un pont. I buit novament ocupat.
Van passar uns anys. Durs anys per a l'Arnau. Durs i alhora joiosos.
Ara és clown. No és el típic pallasset de festes d'aniversari per omplir i aguantar segons quines criatures consentides, no.
L' Arnau, quan se li va encendre la il·lusió, sabia que era la de la recerca dels colors: cada vegada que un infant malalt o desfavorit somriu o riu amb el que ell fa.
I tot perquè va sentir aquella cançó que parlava d'il·lustres somiadors.
Doncs calia desconnectar tot això. Tenien raó les paraules que presentaven el vídeo: ' Apagueu el món i encendrem els somnis'.
Li van quedar aquells mots a l'ànima i hi van fer pòsit.
I,sí, sentia el que després s'hi cantava, vivament.
Quan el senyor i la senyora Rupera estaven provant una politja com les del kamasutra amb un esclau sensual i robust llogat expressament, van sentir que tocaven a la porta de la seva supercambra gran com un poliesportiu. Per la manera de trucar van saber que era l'Arnau.
-Què collons vol, ara?
-Tranquil, Enric, potser més calerons per sortir amb els amics o per canviar-se el cotxe. Li donaré dos mil euros per sortir del pas. Va, tranquil, em poso la bata de setí i seda i organdí i ara torno. Ufff, aquest fil nostre, ens agafa en uns moments...
-No, mare, no vull ni cinc! Me'n vaig de casa. No vull ser ric! Em sento malament...
-Noi! Potser vols una cadira més ergonòmica gens econòmica i llestos?
-Nooo, mare! Em fan fàstic els vostre mil milions d'euros. Que marxo!
-Ai, fill, que no t'ho ha fet bé avui, l'amigueta? Busca-te'n una altra. Convida-la a una mariscada...
-Mareeee! Adéu!
I l'Arnau, vestit amb texans estripats com rosegats per rates i vambes descolorides i camiseta de segona mà i sense afaitar de tres dies i amb la butxaca buida ja era al carrer i caminava decidit.
La mare no va assajar cap cara perquè cap més cara tenia. Emmascarada de pintures i cremes, va tornar a la cambra del plaer. I hi va trobar marit i esclau gaudint del llit d'aigua. I no l'havien esperada! Dolents!
Quan el van trobar a faltar va ser el trobar a faltar de tenir algú amb qui invertir diners com a fill d'alt standing. En no ser-h, per substituir-lo van comprar-se una dotzena de gossets de pedigree i uns quants gats de luxe d'aquells que no tenen pèl, semblen desnerits i marquen l'ossada, com si fossin trets de sota un pont. I buit novament ocupat.
Van passar uns anys. Durs anys per a l'Arnau. Durs i alhora joiosos.
Ara és clown. No és el típic pallasset de festes d'aniversari per omplir i aguantar segons quines criatures consentides, no.
L' Arnau, quan se li va encendre la il·lusió, sabia que era la de la recerca dels colors: cada vegada que un infant malalt o desfavorit somriu o riu amb el que ell fa.
I tot perquè va sentir aquella cançó que parlava d'il·lustres somiadors.
Comentaris
-
Es millor els somnis que la realitat [Ofensiu]Rafaelmolero | 16-02-2013 | Valoració: 9
Escrius molt bé, m'ha agradat com expresses els somnis, és impressionant. Els somnis ens ajuden a viure millor la vida. Saluts. Rafael Molero Cruz
-
Els somnis[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-02-2013 | Valoració: 10
Sóc somiador despert. El teu Relat encén... Opino que els somnis són com una mena de MINA DE DIAMANTS que cal aprofitar. Felicitats !!!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436081 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com