Apaga la tele, encen el cervell

Vivim en una societat adicta a tot tipus de substàncies. Hi ha qui són adictes al treball, qui ho són a la xocolata, trobem adictes al sexe, a lesdrogues, a l'alcohol, també a la Coca-Cola... De vegades si no som adictes a quelcom, no estem integrats en la societat. El més important però, per a formar part d'aquest grup tan selecte al que hi estem destinats per naixement és vestir a l'última moda, tenir el cotxe més ràpit, la casa més luxosa...en conclusió, ser uns adictes al consum.
No obstant, qui potència aquest consum que ens fa viure als límis de les nostres possibilitats, de vegades sense que poguem arribar a final de mes, és la televisió bombardejant-nos constantment amb anúncis publicitaris. I es que una de les moltes coses dolentes que té la televisió és aixó, incitarnos a ser adictes al consum.
Molts de nosaltres defenem la llibertat de pensament, de decidir per nosaltres mateixos, llibertat que va costar molt d'aconseguir a Espanya, després de patir guerres i dictadures i que ara estem tornant a perdre a causa de la manipulació que patim a través dels medis de comunicació.
I com que jo tampoc vull manipular l'opinió de ningú, finalitzo aquí per a que reflexioneu, si cal, sobre si posseim o no llibertat, ja que tots naixem lliures però destinats a perdre aquest preciat regal quan, poc a poc entrem a formar part del grup social, que suposa sacrificar alguns dels principals valors als que ens tindriem que aferrar com a persones racionals que som.