Anyorança

Un relat de: eLiSa

Em perd, tranquil·la, en el silenci de la teva veu.
Escric, innocent, els meus sentiments en un paper
i sent, impacient, que em miris als ulls
aquells que quan els mir
em mostren el color de la vida...

Sencera, encara et dic adéu,
però esper aquell dia
perquè l'anyorança m'esglaia
i em fa tremolar de por...

Comentaris

  • sempre es maco sentir el que llegeixes.[Ofensiu]
    paparola | 05-10-2007 | Valoració: 9

    M'agrada la senzillessa de les teves paraules,
    i com reflexes sentiments... felicitats

  • loscar | 26-05-2007 | Valoració: 9

    despres es porug som jo no? jajja, molt xulo!!!

  • sincer...[Ofensiu]
    Densito | 11-05-2007 | Valoració: 10

    m´agrada, com molt de nosaltres compartim sensacions. Com editem, els nostres sentimets, de diferent manera, pero amb els mateixos instruments...el nostre cor i la nostra anima.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de eLiSa

eLiSa

9 Relats

17 Comentaris

9708 Lectures

Valoració de l'autor: 9.15