Cercador
Anyorança
Un relat de: eLiSaEm perd, tranquil·la, en el silenci de la teva veu.
Escric, innocent, els meus sentiments en un paper
i sent, impacient, que em miris als ulls
aquells que quan els mir
em mostren el color de la vida...
Sencera, encara et dic adéu,
però esper aquell dia
perquè l'anyorança m'esglaia
i em fa tremolar de por...
Comentaris
-
sempre es maco sentir el que llegeixes.[Ofensiu]paparola | 05-10-2007 | Valoració: 9
M'agrada la senzillessa de les teves paraules,
i com reflexes sentiments... felicitats -
loscar | 26-05-2007 | Valoració: 9
despres es porug som jo no? jajja, molt xulo!!!
-
sincer...[Ofensiu]Densito | 11-05-2007 | Valoració: 10
m´agrada, com molt de nosaltres compartim sensacions. Com editem, els nostres sentimets, de diferent manera, pero amb els mateixos instruments...el nostre cor i la nostra anima.
Valoració mitja: 9.33