Anyorança

Aquí,un dia com avui,
és fosc,
la lluna jugant amb els núvols.
La calma ferida pels sorolls dels cotxes,
el ressò continu de las altres llars.
Les hores passen,
una calma pesada recorre tot el meu cos.
Un estancament en el temps.
que no ho està pas d'aturat,
de tant que corre sembla que no es mou.
La mà ansiosa segueix l'instin i va acompanyant el bolígraf,
que escriu a ritme de bolero.
Hi ha distància, però no oblit,
separació física, però no d'esperit.
Potser tu no sentiràs el mateix o potser sí.
Observant el negre cel,
il·luminat per núvols amb reflex de lluna,
hem sembles més pròxim.
Potser ara estaràs fent el mateix que jo.
Escrivint amb poca llum,
en un estança qualsevol,
sentint la fresca de la llunyania,
enyorant la calor de la proximitat.