Any nou, vida...

Cada any, quan el mes de desembre fineix i el mes de gener s'acosta per fer el canvi d'any, ens omplim d'il.lusions i de bons propòsits.
En realitat res canvia i ja es diu que : any nou... vida vella, que no pas bella.
Fem repàs del que hem fet i del que no hem fet i decidim el que farem els propers dotze mesos, que és gairebé el mateix que haviem decidit que fariem els dotze mesos anteriors.
Ens sap greu fer un any més(a mi no, eh?) ens preocupem per quants ponts te el calendari laboral i si podrem fer algún viatget quan arribin les vacances, comprem menjar per un batalló, no sigui que passem gana durant les Festes de Nadal i delpilfarrem la paga extra (qui en te) en compres, moltes innecesàries, i si ens queda algún caleret el fem servir per aprofitar les REBAIXES.
Cada any, fem propósits que gairebé mai surten be : deixar de fumar, fer règim, anar al gimnàs o aprendre anglès, per dir-ne uns quants.
Cada any, algú del nostre entorn, fa el llarg camí del quan no torna mai més i ens deixa el cor ple d'enyorança.
La roda de la vida gira i gira i any rera any, es repeteixen les mateixes escenes, i es torna a dir la frase : aquest any, SI !! , també en el futbol, clar.
Els nens i les nenes es fan grans i els grans ens fem vells i els vells ... no sabem benbé en qué es converteixen, quan marxen d'aquest món.
Any rera any ...any rera any...