Any nou, vida vella

Un relat de: Dia rere dia
Quina mandra començar un altre any, un altre engany. La vida és una estafa. Com les empreses que liquiden els deutes posant-se un domicili fiscal diferent em canviaria el nom per oblidar-ho tot. Avui m'hagués agradat aixecar-me al llit d'un hospital amb un trau al cap patint una amnèsia integral, així segur que seria un dia plàcid sense ni saber qui són els pares, ni la ciutat on vius, ni res. No m'agrado gens, sóc horrible, calb, amb problemes dentals que no puc sufragar per l'economia tan escassa de què disposo. Davant el mirall amb tota la ràbia m'haguera estripat la pell amb les ungles i arrancat els cabells que queden. Ganes em vénen d'estrènyer el gas de la moto fins a estampar-me contra una paret, de beure alcohol fins a rebentar-me el fetge i caure sense tornada o de fotre'm una descàrrega elèctrica a les neurones per tornar-me idiota i passar l'estona mirant les aranyes de la paret, que em preguntessin que què com va?; eh?; que com estàs?; eh?; que-com-et-tro-bes?; eh?...., eh? És que aquest darrer any ha sigut molt dolent, tenia algunes il.lusions i he patit un fort desengany, amb mitja família no em parlo, creia que podia fer alguna cosa bonica, però en general, i això és el que m'ha fet més mal, hi ha moltes coses ocultes, les persones estan plenes de segones intencions, la gent està molt bruta d'emocions negatives. No te'n pots fiar. Sempre he cregut que era madur, que havia après les lliçons bàsiques, des dels setze anys que visc sol, em van fer fora de casa només per no voler seguir estudiant, tal si una persona treballadora fos una frustrada, però aquesta plantofada d'ara ha sigut forta, molt forta, tant que no puc aixecar-me. Estic tocat psicològicament. Sovint parlo sol, parlo sol però dirigint-me sempre a una persona, a una dona que no conec, que m'hagués agradat conèixer, una dona guapíssima amb una veu molt dolça, una veu de la qual no em separaria mai. Em trasbalsa la gent que parla alt, malament, cridant. I quan vaig mig borratxo, o borratxo sencer i una mica més, poso el matalàs al costat d'un forat de la cuina que dóna al exterior per explicar-li les meves intimitats, després prenc atenció i sembla que estigui allà, sembla que es mogui, que hi hagi algú, que respongui, la respiració, els moviments. Els hi dic amb tota la sinceritat de la mateixa manera que si ella fos com la meva consciència, com si la meva consciència es confongués amb el so del vent, amb els ocells, amb el vaivé de la nit. I l'estimo.

Sylvia Plath: "Vaig prendre una respiració profunda i vaig escoltar el vell bram del meu cor: sóc jo, sóc jo, sóc jo."

Bar La lluna. U de gener de dos-mil vint.

Pau Mezquita Romero.

Comentaris

  • De cap per avall.[Ofensiu]
    Nil | 04-01-2020 | Valoració: 10

    Com va això Pau? He llegit el teu relat i malgrat la càrrega de desencís que duu, he de
    dir-te que m'ha semblat un escrit d'una qualitat excel·lent. Si llegeixes la meva biografia feta a còpia de citacions, hi ha una que hi diu: - La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. ( Leonard Cohen, poeta canadenc)-. i és precisament aquesta frase lluminosa que t'acabo d'esmentar la que fa que siguis un bon escriptor... Tothom poc o molt portem una espina clavada al cor o als dallonses.., aquesta per norma està feta a la mida que cadascú ha triat o hi copsa des de la seva personal visió de la vida. En el teu cas, percebut des de la meva perspectiva, és força complexa, i tu encara la fas més dramàtica! La prova ens la dona la teva foto de perfil que està de cap per avall. Jo només vull dir-te que no estàs sol al món, que com tu hi ha, som, també, molts els que patim... Això si!, només canvia les formes i l'estètica. Animat, sigues polit i endreçat, i ja veuràs com d'aquest or en brut que ets hi traspuarà el més bonic joiell que mai t'hagis imaginat. Per cert on dius "fiar", hauria de dir "refiar", que dues coses ben diferents. Bon Any...Nil.

  • tanks[Ofensiu]
    nguyenthaovan | 04-01-2020

    I love what you guys tend to be up too. This type of clever work and reporting!
    Keep up the amazing works guys I’ve included you guys to our blogroll.
    gmail login

    hotmail login

  • Montseblanc | 03-01-2020

    Ostres, Pau. Els teus escrits són demolidors. He llegit els sis relats i sé que et vull dir alguna cosa, però no sé ni què ni com. Perquè quan un està com estàs tu ara, què coi et puc dir? Que tens raó, que no hi ha esperança, que una vegada has obert els ulls costa molt de tornar al ramat, que ets un cargol que ha caigut de tot l’engranatge mundial i que la maquinària continua funcionant sense tu... Buf, potser no és el que hauria de dir, però tampoc vull ofendre la teva intel•ligència i la teva capacitat per a transmetre. Estàs fotut noi. No sé, potser hauria de dir que si tens amics, o família amb la que parles, que si els serveis socials, que si això és un sot temporal... Però comuniques tan bé el que et passa i com et sents... (ep, al menys això d’escriure t’ha sortit bé!). No sé, espero que trobis una sortida, que puguis millorar... A veure el teu proper escrit, com va la cosa...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dia rere dia

Dia rere dia

14 Relats

10 Comentaris

2139 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Can Carro.
Carrer sense nom i casa sense número.
Fornells de la Selva.

paumezquita@hotmail.com
Tel. 681229555.