ANY NOU, FOTO NOVA!!!

Un relat de: aurora marco arbonés
ANY NOU, FOTO NOVA!


Per fi ja està fet! Ja no hi ha marxa enrera. Després d’ un llarg període de reflexió, després de considerar els pros i els contres, després d’una valoració exhaustiva i aclaparadora, finalment he tret el cap del forat i m’he decidit sense més consideracions. I és que les circumstàncies ho reclamaven a crits: havia d’actualitzar la fotografia per la que un gran nombre de relataires tenien referència de la meva persona.

I és que ja es veia a venir. “Que ja no cola, que no t’assembles gens a la foto que tens penjada a R.C.” em deien els qui entraven en aquest regne meravellós de les màgiques paraules. Jo ja tenia la mosca darrera l’orella cada cop que ho sentia perquè a una, en la manifesta inconsciència que la caracteritza, no li feia mal a la vista la senyora sofisticada asseguda al sofà que l’havia representada fins aleshores. “És que la foto ja té deu anys”, deia jo a tall d’excusa, “ i no tinc punyetera idea de com es fa per a penjar-ne una de nova al blog”. Però ja se’m veia el plomall. Ras i curt, que l’he canviada per una altra que, ho juro davant de testimonis si cal, no té més de quinze dies d’existència.

Posada a fer canvis dràstics i atesa la conjuntura de crisi generalitzada, (no us cregueu pas el que diu en Rajoy) m’ha semblat de bon gust presentar la meva imatge despullada de lluentons i de sabates, d’una manera casual, com d’estar per casa. Però, per a que ningú s’equivoqui, he de confessar i confesso que lo dels peus nus no ha estat pas una elecció d’austeritat carmelita sinó un toc de coqueteria pel fet de portar les ungles pintades de verd, que és el color que utilitza la meva fillola de vuit anys a l’estiu, quan porta sandàlies.

Ara bé, tot i que la foto és ben diferent, haureu notat que el sofà és incombustible i continua essent el mateix que el de la imatge anterior. I fins i tot el gest. Perquè una cosa és que el temps hagi passat com un tornado arrasant pell i figura i una altra, ben diferent, és que renunciï a mantenir el punt.

Comentaris

  • error[Ofensiu]
    Nil | 12-03-2018

    ERROR: On diu: et va gran, ha de dir: Et fa gran.

  • La foto.[Ofensiu]
    Nil | 11-03-2018 | Valoració: 10

    Bona nit Aurora, he comentat el teu comentari sobre el meu poema l'Efeb, fes-hi un cop d'ull si tens temps. Bé, el que volia exposar en quan al teu relat "Any nou, foto nova!!", és que si jo fos de tu hi penjaria una altra foto. I et diré em que em baso. Primer de tot et diré que m'encanta la fotografia i que a més a més em considero que tinc bon ull. Per això em permeto la llibertat i la confiança de fer-te veure que tens que canviar la foto del teu perfil. Perquè no crec que sigui bona idea aparèixer asseguda envoltada de coixins, a no sé que t'exhibissis nua com la "maja desnuda". Primer de tot, el sofà, dona una sensació de escarxofament i fatiga. Els coixins de dolor, mal d'esquena, de senectut... En definitiva et va gran! Jo, captan la teva jovial personalitat, el teu valuós sentit de l'humor, la teva figura, encara "guilda" com deia ma mare. Et veig , t'imagino, retratada en una atmosfera més dinàmica, ensonyada, més oberta al horitzó i a bones vistes. I perquè no en un parc, ara que ve la primavera?. Si et deixessis fotografiar per mi, et faria la més encisadora del bloc. Perquè no dubtis que captaria la teva personalitat de dona somniadora i apassionada i també melangiosa. Hi posaria també l'ingredient de bona mare i sobretot incrustaria el teu diamant de persona tremendament sensible. Bé, ara no l'estripis la foto... Nil.

  • GUAPA!!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-03-2015 | Valoració: 10


    Guapa! Més que mai!
    Bona en tots els sentits!
    No paris de regalar-nos amb els teus poemes, els teus relats i les teves fotos!!!

    ANY NOU, FOTO NOVA, VIDA NOVA !!!
    I endavant , mans al teclat que esperem més!

    UNA ABRAÇADA NOVA!!!
    NÚRIA

  • que divertit.., genial!!![Ofensiu]
    teresa serramia | 08-02-2015

    els anys passen.., per sort...Estem vius, que bé!! Ens estimem, que bé!!
    Però "genio y figura...." Així és que, l'estil, l'elegància....El segell...La distinció....no es pot perdre MAI....
    molt bo, Aurora....Gràcies per pensar amb mi i comentar-me tan generosament...
    per a moooooolts anys.....de seguir en aquest sofà tan elegant i amb la teva actitud de Reina indestructible....Bravo!!!!

  • Si a una ment privilegiada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-02-2015

    com la teva li afegeixes una figura estilitzada com la que mostra la nova foto, millor que millor.
    Feia temps que no passava pel teu racó i he trobat dos relats teus que no havia llegit.
    Vaig a llegir l'altre.
    Una abraçada, benvolguda Aurora.

  • Incombiustible...?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Incombustible? El que veritablement és incombustible és el teu bon humor i, ves per on per un senzill canvi de fotografia ja tens un nou relat.
    A veure, a veure si aquest any el comences amb força i ens regales més perles com aquesta.
    —Joan—

  • Superficials[Ofensiu]
    franz appa | 12-01-2015

    Un plaer entrar a RC i veure que algunes coses no canvien. El teu sofà, el teu gest. i la teva sempre lúcida prosa o poesia. Canvis superficials? Això, purament superficials...
    Una abraçada en aquest any nou, que ens mantingui així de bé!

  • Ungles verdes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-01-2015 | Valoració: 10

    Felicita la teva neboda per pintar-se les ungles de verd i, de passada, a la seva tieta Aurora per imitar-la. És un color d'esperança, natura i futur. Ara, que fa una setmana que m'he jubilat (amb 55 anys tan sols!) et felicito per la iniciativa de penjar la nova foto i fer l'esforç de l'acceptació. Records al sofà! Una forta abraçada i que comencis un molt bon any 2015!

    Aleix

  • Sense foto[Ofensiu]
    anmonite | 03-01-2015 | Valoració: 10

    Si la fotografia no hi fos, t’imaginarien. Són els teus relats i els teus poemes el que et retraten millor. Tot i això no és quedat malament... Punyetera.

  • No és la foto, és el que amaga[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-01-2015

    Poses la foto, però la foto veritable és la que ens mostres quan escrius, perquè som ànima. Com el nostre físic evolucioni i el cuidem i ens vestim, tot això és important, és com mostrem allò que som per dins. I un sofà blanc diu netedat i puresa (a mi el blanc no em queda mai blanc si el rento, i mira que sóc de pell bruna perquè estimo el sol una mica cada dia si en fa), un somriure franc, una senzillesa, un ordre. Àdhuc una taula de vidre transparent.

    Per molts relats i per moltes fotos (jo també fa uns mesos llargs que no les canvio, les dues de foto i la de 'imatge' que no és foto, hehehe).

    Bon any, molts mots i molt viure el cada dia des de dins i el de fora que vingui que sigui bo si no es pot triar i si es pot triar que sigui excels. Au!

    Mena

  • Aurora[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 02-01-2015

    Com una aurora plena de llum eres i segueixes sent.

    El temps no s'atura i menys va enrera. El que tots hem d'aprendre és a acceptar-nos tal com som en el moment present. Tot i que no et conec personalment, i per tant no et puc dir que ja no cola, tinc la impressió de que la dona que hi ha darrera la foto (aquesta o l que hi havia abans) és una gran persona a més d'una gran dona.

    Una forta abraçada.

    Jordi (No Joan)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

209 Relats

1858 Comentaris

183906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.