Cercador


Llista categories

ANY 2045: Carta d’un jove indignat a nosaltres, potser …

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I ara, mirant un passat que no es pot canviar,
mirant-vos a la cara…

Em dol saber que no vau fer res,
com estàtues de cera, exànimes.
Que vau tapiar les finestres
per no veure qui cridava.
Que no vau aprendre a sumar
que un tu i un jo és “nosaltres”,
que us era més fàcil el plany:
- I què puc canviar jo sol !



I ara,
mirant-vos a la cara…

Em costa entendre que no vau fer res,
com figures de gel, insensibles i fredes.
Que vau tapiar les finestres
per penjar-hi més miralls.
Que us vau deixar tallar la llengua
i vau viure engabiats
sense tan sols perdre el seny.




I ara,
a la cara us dic…

M’avergonyeix saber
que davant vostre moria el mar, el bosc i l’aire;
i vosaltres xiulàveu.
Que morien nadons sense estómac
i vosaltres jèieu farts.
Que als vostres ulls
maltractaven , robaven i mataven
i vosaltres , tan sols, escrivíeu poemes tristos…



Comentaris

Afegir comentari
  • Un poema dur i realista[Ofensiu]
    brins | 18-02-2012 | Valoració: 10

    Versos que arriben a les entranyes per tan punyents com són; les remouen i les vivifiquen, però els deixen, alhora, un regust trist d'impotència. Inciten el desig de poder canviar el món perquè els nostres fills no hagin d'heretar infortunis ni maldats, però per més que ho vulguem, som incapaços de poder abastar solucions...

    Una abraçada esperançadora,

    Pilar

  • Poema de la llibertat...[Ofensiu]
    free sound | 16-02-2012 | Valoració: 10

    ... per excel·lència. Contra els tabús, contra els prejudicis, contra les pors.
    Cadascú mostra el que és i com és.
    El silenci és complicitat,
    de qualsevol maltracte, de qualsevol massacre.
    La vida és preciosa!
    Gaudeix-la i amb molta força.
    Jo faré poemes per l’alegria,
    altres faran bandera a la hipocresia.
    El circ de la vida, cadascú escull com vol ser,
    gaudir els dies, i viure el carrer. I amb plaer sincer!
    Felicitats...i sempre endavant!!!

  • Acusats[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-02-2012

    Colpidor, amarg, els retrets que ens mereixem, probablement. No sé si estem a temps o ja estem anestesiats del tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

364 Relats

1644 Comentaris

126271 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES





Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor




EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >