Anuncis de cotxes i l'esperit de contradicció.

Un relat de: Romy Ros

Ja sabem que al món on vivim impera el consum perquè es fonamental en la producció desenfrenada, per això les empreses necessiten de la publicitat per cridar l'atenció sobre els seus productes i convertir-se en líders del mercat. Així, la televisió ens inunda de mostres gràfiques sobre les virtuts de tots els productes: desodorants, colònies, sabons, i cotxes.

Respecte als anuncis de cotxes, permeteu-me que m'esplaï una mica. Mentre uns anuncis tan sols et descriuen les prestacions de determinada marca i el prestigi social que et donarà posseir-ne, altres són del tot inintel·ligibles, o sigui , costa saber què pretenen dir-te.
Hi ha però, alguns, que juguen amb els conceptes: com per exemple el sentit de contradicció de les persones . M'estic referint a l'anunci d'un cotxe de gama alta, on surt un cantant de rock heavy fent un concert i guarnit amb la vestimenta que toca: cabells rosos punxeguts, cadenes com a collarets, maquillatge extravagant. Però, el interès radica en la lletra de la cançó : "maldita burguesía, maldita sociedad. Odio el dinero, odio el capital". Quan acaba el concert, el nostre personatge, que té el guardaespatlles esperant-lo al parking, marxa en el cotxe objecte de l'anunci.

Bé, òbviament sobren les paraules davant la interpretació que es pot fer de l'anunci: per molt contestatari que siguis, per molt crític que siguis amb la societat de consum, per molt moviment contracultural al que pertanyis: tot és imatge. El teu líder de rock n'és un exemple: també ell està absorbit pel sistema i té un cotxe de gran capital. La seva forma de vida és tan burgesa com la de qualsevol executiu de borsa. Les seves lletres de les cançons diuen una cosa i els actes són totalment el contrari. Allò que és diu i es pensa no es correspon amb allò que es fa.

Per cert, fa un any que aquest anunci va deixar de sortir a la televisió. Potser, les vendes van ser tan altes que ja no ho necessitaven? O potser, els representants de cantants de rock contestataris es van queixar per l'empobriment d'imatge que donava, la qual cosa no vol dir que no sigui real: al cap i a la fi, la música també és un negoci !

Comentaris

  • M'havia descuidat comentar que...[Ofensiu]
    NADINE | 08-04-2020 | Valoració: 10

    Encara que els contraculturals critiquen la societat burguesa i neoliberal, son igualment engolits pel sistema quan tenen suficients diners per a consumir. Recordes el moviment hippie?
    Salutacions.
    Nadine, (el meu nom real es Daniela).

  • Bon assaig, reflexiu [Ofensiu]
    NADINE | 07-04-2020 | Valoració: 10


    Amb aquest assig ens convides a reflexionar sobre la publicitat i els seus efectes. Tot és una amalgama ideològica i d'imatge: el prestigi social que te posseir un cotxe d'alta gama ben val qualsevol crítica social al sistema! Això es el que fa el nostre protagonista de l'anunci. Enhorabona per aquestes reflexions crítiques teves que estan tan ben exposades.
    Una salutació ben cordial.
    Nadine

  • Hipocresia?[Ofensiu]
    llpages | 06-04-2020 | Valoració: 10

    A veure, l'anunci vol vendre't un cotxe, i fa ús d'un cantant de rock hipòcrita, la lletra de les cançons del qual contradiuen el seu "status" social. Per què voldríem comprar aquest cotxe? El publicista vol que t'identifiquis amb el cantant. I què fa el cantant? El que li dóna la gana, criticant a tort i a dret per comportar-se com li surt del nas. Això és el que vol transmetre: si compres aquest vehicle, se t'està permès de criticar el que vulguis, ets l'amo del món, no has de passar comptes a ningú. Un missatge tan senzill com poca-solta. Però hi ha gent que mossega l'ham i es compra el cotxe, voilà!
    Bona descriptiva del tema publicitari, m'ha agradat el relat, tens bona fusta, et seguiré llegint!

  • Tenim i tenen[Ofensiu]
    Belda | 03-04-2009 | Valoració: 10

    Que farem amb aquesta podrida publicitat.

  • Bona crítica a la publicitat.[Ofensiu]
    Frandalith | 16-03-2009 | Valoració: 9

    El teu relat m'ha agradat per la idea de comentar tan sols un anunci, l'has disseccionat i l'has tret les tripes com qui esquartera una peça de carn. Té certa originalitat i promet...Molt ben aconseguit.

  • Jo conec un publicitari...[Ofensiu]
    Calderer | 12-03-2009


    ...i un dia que va venir a casa li vaig preguntar (li vam preguntar amb la meva filla d'onze anys, la Hannah aquí a RC) per què els anuncis de cotxes eren tan especials i sovint no deien res del propi cotxe. El meu amic em va explicar que els anuncis són, en general, aspiracionals, que no pretenen vendre res que necessitem sinó que pretenen (els anuncis, no els productes) omplir les nostres fantasies, les nostres aspiracions més inmaterials. Gairebé són, ens va dir, un tipus de literatura (coi això dona per a un conte, m'ho apunto, ja no me'n recordava).

    Gràcies pel teu comentari i benvinguda a aquest món virtual però fascinant i molt aspiracional de RC.
    Lluís

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

79766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!