ANUNCI DESESPERAT

Un relat de: Orawa

S'encenen les llums. Com cada matí, les dependentes de la botiga, uniformades, entren a l'interior i comencen a plegar roba. Jo m'espero, al mateix lloc de sempre. Cada dia és molt semblant a l'anterior; la jornada comença amb poca activitat: alguna dona que ve abans d'anar a la feina o les típiques noies joves que venen a la ciutat a passar el dia de compres. Avança el dia i, malgrat l'anar i venir de gent, ningú es fixa en mi; passo totalment desapercebut. Tot i això, tothom em mira. Ara vostès pensen que això no pot ser, doncs si, és així. Em miren però no em veuen! I la gent tan sols espera la mateixa resposta de cada dia, a la que ja estan acostumats, sense sorpreses, sense il·lusions, sense diversió.

Per això ara m'he tornat rebel, tal com ho llegeixen, rebel!. No responc com tothom espera sinó que canvio les normes, els sorprenc i alhora els faig por, o fins i tot els faig enrabiar, no amb mi sinó amb ells mateixos. Els meus amos ja no saben que fer amb mi; les dependentes estan estressades de tan escoltar les queixes de la gent, les seves lamentacions i la seva ràbia quan explota, perquè ho fa en molts casos.

En canvi ella, ella!, es diverteix amb el meu caràcter; es distreu amb les meves sortides i, sobretot, mai s'avorreix quan està amb mi, sempre emprovant-se roba i més roba, i això que em veu quasi cada dia! Sempre em mira. Però ja hi tornem a ser! El que no tinc tan clar és si ella em veu; si és diferent de tots els altres o simplement té una ment més oberta; em veu realment? O espera veure el mateix que els altres? No ho sé. Ho sabré mai? Ho dubto. Però ja estic desesperat... què faig? Què he de fer?!

Ho demano per favor, si algú coneix un psicòleg especialitzat en miralls amb problemes d'autoestima, que m'enviï un mail a : elmirall_llarimel@msn.com. Gràcies.

Comentaris

  • Bona idea![Ofensiu]
    | 05-07-2006


    M'ha agradat. Aquest tipus de relats on planteges un assumpte una mica misteriós que no resols fins al final resulten molt interessants. Quan comences a llegir ja veus que hi ha alguna cosa rara, però evidentment t'imagines el protagonista com una persona -jo concretament ho he fet com un noi d'uns quinze o setze anys-, i així quan arriba al final dones el cop de sorpresa que el lector havia estat esperant. Aquesta sorpresa, almenys a mi, no m'ha decepcionat gens, al contrari.
    Molt ben fet.

    Dan

l´Autor

Foto de perfil de Orawa

Orawa

12 Relats

14 Comentaris

15731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Realment em dic Sergi Llambrich Moseguí, encara que a vegades alguns em diuen "Serch", un mal costum derivat de l'anglicanització d'un nom, broma típica de la "meua" familia. Sí, ho heu llegit bé, he escrit meua. I és que sóc de les Terres de l'Ebre, de Móra d'Ebre precisament, i n'estic orgullós. Què hi farem!

Fa molt poc que escric però sempre m'ha agradat llegir i he pensat que ja tocava intentar-ho. Espero que us agradin els meus relats!