Antirutina

Un relat de: Mena Guiga
Fer el mateix cada dia. Fer el mateix cada dia.

La fada Antirutina té, aleshores, feina grossa. Al seu ordinador al núvol de color energia blau cel hi veu les llumenetes piscaires pescaires de monotonia informant de qui i on. Antirutina ha de treballar. Cal que es canviï el pijama per una peça més escaient. Una mena de túnica? No, massa bíblic. Una mena de vestit estufat sense baf d'estufa? No, masssa inflor. Es decideix per uns leggings de color molsa i un top de color maragda. Una capa transparent espurnejada de flocs de llum i llestos i no pas tontos. Sabates de xarol de taló no bancari . La vareta, de fusta d'olivera centenària d'olives arbequines. Mai no falla.

Qui té la queixa, l'ensopiment, la quasi depressió...de fer el mateix cada dia...DE COP REP LA VISITA APOTEÒSICA DE LA FADA ANTIRUTINA.

Abans que la fada parli li demana si li pot fer una foto amb la màquina detecta-somriures, per emmarcar-la. La fada estossega i no té més remei que informar la persona que allò suposa una despesa extra.
Res de fotos, doncs.

Aleshores la fada parla amb una veu suma de papallones multicolors, de brancatges romàntics d'arbres caducifolis, de sucre de mil dolços suprems.
La veu d'Antirutina encisa molt. Però no és suficient per trencar el fer el mateix cada dia, fer el mateix cada dia.
La fada li proporciona amb delicadesa un manual antirutínic. Ja el cobrarà més endavant.
La persona dissimula un interès. Potser per eixugar-se el cul...
La fada no és, dissortadament, una bruixa que tindria l'oïda més atenta.
La persona promet que se'n sortirà, que farà els deures. Menteix pèssimament.
I la fada, lirona, molt mona, molt antirutina, que s'ho creu. Amb la vareta toca el cap de la persona, desitjant amb la seva energia blau cel que el seu missatge li arribi al cervell.

Totes les bruixes saben que on cal que arribi és a l'ànima.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com