Cercador
ANTIGA ESCOLA I ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER DE LA PALMA D’EBRE. TARRAGONA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Maria Jesús García, publica unes fotografies de l’ església de la Mare de Déu del Roser, o Església vella de Santa Maria, antiga parròquia de la Palma d’Ebre
La descripció tècnica ens diu que l'església, de carreus de pedra ben desbastats i col•locades en filades regulars, presenta una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La nau està coberta per una volta apuntada dividida en tres parts per dos arcs torals apuntats, que reposen sobre columnes adossades als paraments laterals. La decoració dels capitells de les columnes són de motius vegetals i antropomorfs. L' absis està cobert per una volta ametllada i s'observa una cornisa motllurada que recorre la conca absidal. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de canó i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats amb les impostes decorades. La capella de l'extrem sud-est presenta una volta de creueria molt decorada amb diverses claus de volta. L'arc d'entrada a la capella presenta tot el dovellatge decorat i està emmarcat per dues columnes estriades amb basament i capitells amb decoració de motius vegetals, que sostenen un fris també decorat, rematat per un frontó triangular amb una orla al centre datat dins del segle XVII. L'arc d'entrada a la capella situada al nord-est té la clau gravada amb l'any 1659. La sagristia, situada al costat de l' absis està coberta per una volta rebaixada bastida amb maons pintats. Mitjançant una finestra de doble esqueixada situada al fons de l' absis i una finestra de mig punt, probablement restituïda, situada a la capella sud-est, rep llum el temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals restituïts. Damunt seu hi ha dues finestres d'arc d'inflexió i doble esqueixada, estretes i força allargades. El parament està coronat per una cornisa motllurada. A la banda de tramuntana del parament hi ha el campanar, de planta quadrada, amb la coberta piramidal i obertures d'arc de mig punt bastides amb maons i pedra. L'exterior de l' absis està coronat per una cornisa motllurada sostinguda per mènsules.
De l'església romànica tenim notícia escrita l'any 1279 i 1280, quan es registra la dècima papal recaptada a la diòcesi. L'any 1314 va ser visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac. L'any 1556 es bastí la capella del costat esquerre del creuer, d'estil renaixentista. L'altre capella, de l'any 1661, és d'influència barroca. El temple va ser tancat al culte vers l'any 1823. Amb la construcció de la nova església, aquesta va estar sense culte i va tenir diverses funcions com la d'escola, jutjat, escorxador, de refugi als gitanos, d'amagatall durant els bombardeigs de la Guerra Civil i, després de ja Guerra, de casal parroquial, lloc de representacions teatrals i sala de cinema.
Els anys 1932 i 1934, dirigits per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), i gràcies als Amics de l'Art Vell, va ser restaurada. Actualment s'utilitza per a actes culturals diversos.
Tot i que és propietat de l'ajuntament, actualment no està oberta al públic i només s'utilitza de forma puntual per celebrar actes diversos.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que l'església, de carreus de pedra ben desbastats i col•locades en filades regulars, presenta una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La nau està coberta per una volta apuntada dividida en tres parts per dos arcs torals apuntats, que reposen sobre columnes adossades als paraments laterals. La decoració dels capitells de les columnes són de motius vegetals i antropomorfs. L' absis està cobert per una volta ametllada i s'observa una cornisa motllurada que recorre la conca absidal. Les capelles laterals estan cobertes per voltes de canó i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt adovellats amb les impostes decorades. La capella de l'extrem sud-est presenta una volta de creueria molt decorada amb diverses claus de volta. L'arc d'entrada a la capella presenta tot el dovellatge decorat i està emmarcat per dues columnes estriades amb basament i capitells amb decoració de motius vegetals, que sostenen un fris també decorat, rematat per un frontó triangular amb una orla al centre datat dins del segle XVII. L'arc d'entrada a la capella situada al nord-est té la clau gravada amb l'any 1659. La sagristia, situada al costat de l' absis està coberta per una volta rebaixada bastida amb maons pintats. Mitjançant una finestra de doble esqueixada situada al fons de l' absis i una finestra de mig punt, probablement restituïda, situada a la capella sud-est, rep llum el temple. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals restituïts. Damunt seu hi ha dues finestres d'arc d'inflexió i doble esqueixada, estretes i força allargades. El parament està coronat per una cornisa motllurada. A la banda de tramuntana del parament hi ha el campanar, de planta quadrada, amb la coberta piramidal i obertures d'arc de mig punt bastides amb maons i pedra. L'exterior de l' absis està coronat per una cornisa motllurada sostinguda per mènsules.
De l'església romànica tenim notícia escrita l'any 1279 i 1280, quan es registra la dècima papal recaptada a la diòcesi. L'any 1314 va ser visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paolac. L'any 1556 es bastí la capella del costat esquerre del creuer, d'estil renaixentista. L'altre capella, de l'any 1661, és d'influència barroca. El temple va ser tancat al culte vers l'any 1823. Amb la construcció de la nova església, aquesta va estar sense culte i va tenir diverses funcions com la d'escola, jutjat, escorxador, de refugi als gitanos, d'amagatall durant els bombardeigs de la Guerra Civil i, després de ja Guerra, de casal parroquial, lloc de representacions teatrals i sala de cinema.
Els anys 1932 i 1934, dirigits per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), i gràcies als Amics de l'Art Vell, va ser restaurada. Actualment s'utilitza per a actes culturals diversos.
Tot i que és propietat de l'ajuntament, actualment no està oberta al públic i només s'utilitza de forma puntual per celebrar actes diversos.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5425652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS