Verí/Antídot

Sense la presència
de la teva mirada,
d'un somriure natural
que esclata com una flor de cirerer
amb el primer raig de primavera
l'aire que m'envolta
es fa dur, pesat,
m'oprimeix,
m'esclafa.
La brisa del mar,
agradable i refrescant,
abandona la seva suavitat
i es fa tan salada, tan freda
que em cala els ossos
i penetra cap a dins
com el verí mortal d'una serp
recorrent el cos de la seva víctima
tan sols els teus llavis
el poden extreure.