Antics déus

Aquesta nit selenita
amb l'esgarip de l'òliba
allunyant Mart,

tenint la mare terra
per jaç
acollidor,

les nimfes fan rotllana
llur pare riu és el sonador
d'eixa dansa,

el llamp de Júpiter
llunyà i present
n'augmenta la solemnitat,

amb el cos despullat
nuu l'ànima
en presència teva

i dels antics déus,
no s'hi val
a mentir

només la veritat pregona
filla de l'emoció,
sense raonar,

totalment certa,
m'obligo a tu
i allibero

el sentiment
més profund
i ver

estimod'altri
estimod'altri
estimod'altri