Ansietat

Un relat de: Becari

Amagat darrera la meva camisa
la suor de l'ansietat m'embasta un serrell
que envaeix les meves celles de passerell.

Com un mal actor que assaja la seva missa
de difunt, vomito el meu cervell
mentre m'empasso les meves entranyes

Cada cop més lluny del si de la frontera
malvisc com una anxova de secà
sense temps per viure una vida
i amb l'únic objectiu de matinar

Traït per la meva caricatura
mossego la ma que la dibuixa
amb la tinta de la sang del dia desprès

Pregant estic per mi com un beat
als peus d'una verge prostituta
fent una creu amb dos batutes
que composen la música del meu funeral

Comentaris

  • moltes [Ofensiu]
    Becari | 07-11-2005

    gràcies pels vostres comentaris

  • hi ha en el teu poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-11-2005 | Valoració: 10

    quelcom de dur...
    però vestit amb metàfores e la terra i de la teva imaginació transgressora i també hi ha quelcom de críptic, de fosc i també un xic d'humor amagat i poruc d'esclatar per entre els versos... un bon còctel explosiu!
    una abraçada!

  • wooow[Ofensiu]
    Berenice | 05-11-2005

    m'encanta! té molta força..
    tot i que per norma general, la poesia amb rima, no m'agrada.. aqueta val la pena

  • Colpidor[Ofensiu]
    Curculla | 05-11-2005 | Valoració: 10

    M'ha arribat fins a sentir-ho. Que dur i que bonic!