Ansies per somiar

Lluito contra aquell precís instant en que es trenca el somni
Vull recuperar el fil, i seguir somiant
Apreto els ulls i intento continuar com si no m'hagués despertat
Però se que no puc,
No aconsegueixo recordar que em feia alça el cos del llit sobrevolant altre cop la ciutat
Vençuda per la impotència decideixo limitar-me a pensar
A contrarellotge,
Però es la única manera que em queda per volar.
Sotmergida en el meu món recito una poesia,
Que si fos capaç de recordar, de ben segur m'embogiria.
Li recito a la lluna,
Perquè vingui a buscar-me
De dia em sento sola,
La busco per refugiar-me
I per la nit, quan tothom dorm
Es quan parlo amb ella
Perque no puc aclucar els ulls,
Tinc tantes ganes de somiar que no puc deixar acabar el somni que encara tinc al cap.