Anotacions

T'has quedat, tal vegada, un moment sol, marxant del brogit, en la parada solitària, mentre els dos trens que hi havia, lentament primer però accelerant, s'encaminen en direcció contrària. Cap als nous destins? I et deixen en el silenci, cada cop mes silenci, en el teu fred seient d'obra?
Et deixen sol amb tu? Aquesta teva soledat de la persona gran.

…..

Pots mostrar-te dèbil perquè ets fort. Els que som febles hem d'ensenyar tothora la nostra cuirassa de suposada fortalesa.

…..

Nomes les imperfeccions ens fan humans, propers, reals i per tant bells.
Allò que no tolerem en els altres és el nostre propi fracàs, i, justament ens morim, fracassem, degut a les nostres contradiccions internes, que com els bacteris propis, ens devoren.

….

Qui ha fet psicòpata al psicòpata? Què ho fa que en sigui?

…

Tota la seva seriositat provenia de les ulleres blaves què feien joc amb la jaqueta, no del títol del llibre: "El vínculo" que llegia; sobre tot per la forma de cor, però amb la part de dalt plana, que tenien.

…..

Un dia tot s'acabarà. No se si serem avisats amb una certa antelació o vindrà de sobte i no hi haurà temps per a més ni per acomiadaments. Fem-los abans, si de cas.

….

Mentre arriba el convoi 404, vaja un codi!, han passat moltes coses a l'estació. M’he demanat qui sóc jo alleugerit per no ser un bavós,...

…..

Baixa pel carrer aquell noi esgarrat de cada dia que parla amb circumloquis amb el fruiter degut a la seva secreta a veus, militància en el partit dels ciutadans i punt. Força perseguits, els pobres, pels desnonadors.

….

Qui soc, de debò si encara soc quelcom independent de les meves circumstàncies.

….

Siguis honrat, no abusis o, directament, crema la teva poesia.

….

M'adono des de quanta profunditat he estat estrany: des de sempre!, i he sobreviscut, he hagut de sobreviure, volent-ho o no.

….

…perquè m'han donat a menjar el menys-teniment i jo he tramés la malaltia, involuntàriament.

….

Me'n recordo d'aquells que ja no son sinó fum i en la nostra memòria; tinc un record per ells i encara viuen, en aquest moment precís, per un instant, estàtics com estan en el record.

….

[fills]...vau recórrer els meus silencis a les palpentes sense saber, per què, ni com, ni on havíeu d'anar. Ho vau haver de descobrir vosaltres darrera la meva abúlia.

….

...amb aquell grau d'hipocresia necessari en el qual calia creure per resultar creïble i sobreviure.

….

Molta gent ha mort i no tornarà a aparèixer. Només viu, com deia, ja en el nostre pensament. L'ordre de desaparèixer la dona el nostre element més bàsic i interior de pensament, el què vam acumular en l'inici. A Ell li confiem la tria del moment, el control inconscient però inqüestionable de la nostra duració.

…..

Havia retornat en somnis del mes enllà. Parlaven per senyes a la sortida de l’edifici mig enderrocat i no recordava el seu nom exactament. Tot i que en feia esforços. Em sortia el seu nom i no el de la persona retornada del més enllà. Però seria difícil convèncer-la que no tenia res d’estrany. Parlàvem no d’una adreça nostra sinó d’un altre lloc que ara no puc recordar, renoi!

….

Mentre l’aparença de la persona encara és normal, mentre tots els nostres actes són encara similars ala anteriors anodinament, no som conscients de la mort física ni la de les idees. Aquesta paradoxa d'una cosa que sembla vivent però ja es morta, és esgarrifosa perquè ja no sabem distingir entre allò viu i allò mort i l’aparença esdevindrà realitat amb tota la duresa. A l’inrevés d’allò que estava ja mort en el subconscient i surt a la vida.

…..

No es pot construir res sobre el despit, actiu o passiu, d'uns o dels altres; per això, no acceptaria una invitació, si no el substanciés. Construir, només es pot fer sobre l'estimació.

…..

Veritat i honradesa. Veritable i deshonrat o honrat però no verídic?

….

Pooonn: viure en definitiva, diverses vides, tot i que sense una implicació, sense que arribin a afectar-nos, a ser reals. Passa el mateix que amb la literatura que permet viure altres situacions i posar-se en el lloc d'altres, molt allunyats del nostre viure quotidià.

…..

Aleshores l'accés a aquest coneixement íntim té coses dolentes, se'ns ofereix per mantenir-nos lligats a través del coneixement dels nostres secrets, però alhora es un instrument que desferma uns desitjos interns contra convencionalismes i per tant pot ser també positiu. Allò que ens commou es la veritat; això ens indica que com a individus no estem dominats encara per la realitat virtual. Artefacte de la veritat però potser no de l'honradesa.

…..


Portava un abric sinistre, talment com per anar treballar a la delegació del govern a les ordres de maria de los llanos. I efectivament va baixar de l'autobus i va girar per Mallorca. Quan el bus va creuar Mallorca no la vaig poder veure caminant al llarg de carrer: se l'havia empassat la porta de la delegació. Potser no volia pertànyer a aquest grup, només es camuflava.

…..

Processant amb el cervell de dins, això es la bogeria.

….

Tot el nostre catàleg de sentiments i actituds es realitat ja en la nostra infància; només ens falta capacitat per conèixer-los, amagar-los, dominar-los,…menys deixar-se portar per ells nítidament.