Anotacions a l’agenda

Intueixo que la meva tornada a aquests carrers que fa molt temps que no trepitjava és per exorcitzar o conjurar mal averanys en relació a la meva mare que ja és molt gran. Seria com un tornar a començar per evitar el més o menys proper desenllaç,...
...
Aleshores passo a la vora d’allò que fou l’agònic “modus vivendi” d’un ex-futbolista famós, un bar, ara reconvertit en bar de copes amb un altre amo; la decoració de fora és a base de miralls. Quina és la propietat dels miralls? Doncs, que sembla que estiguis mirant a dins però en realitat només veus el que reflecteixen: la imatge exterior,...
...
Com n’és de dura la vida a la ciutat quant estàs tot sol! Riu-te’n del camp i les seves penúries físiques,...
...
Em vaig despertar i vaig córrer a l’escriptori, me’n vaig adonar que l’Alzheimer em donava una treva: vaig ser-ne conscient durant aquells breus instants, del moment de lucidesa que la natura em concedia per acomiadar-me: connexió extra, d’últim recurs per a casos finals,...
...
Si he estat letal, també he servit de molt als altres,...
...
Sembla per un moment, que no passis pels carrers que transites, únicament circules pel (i en el) teu pensament,...
...
Perquè la paraula és massa forta, només pots implicar el sentit de les coses d’una forma indirecta,...
...
Apunto: l’olivera és un arbre bell i útil, sense ambicions; lluny, molt lluny, dels arbres místics i mítics, que sorgeixen de la boira o es cobreixen de neu com el faig i l’avet,...
...
Leopoldo Alas “Clarín” era un gran escriptor, li acabo de rellegir un relat curt, precís i compacte que ja havia llegit fa molts anys, però sense adonar-me’n del seu treball: un text sense costures,...
...
La noia patidora de les metxes, amb dos fills, havia pensat sobre el tema; la seva filosofia era que la gent afiliada (a un sindicat, per exemple) era feble,...deu ni do quin descobriment filosòfic de dretes! Però no assumir la feblesa és seguir patint! això sí, amb les metxes fetes... i amb les calces baixades,...
...
Vaig fer una ganyota simpàtica, homenatge a la comunicació per part d’algú, com jo, que és habitualment inexpressiu,... i ho vaig apuntar a la llibreta.
...
Catòlics: de quina manera camuflen les passions per fer-les compatibles amb la fe! Però és que la fe és important per a ells; cal tenir-ho present. Tots som iguals, fidels d’una o altra cosa.
...
Quan el mon es fabrica a base de repetir lletanies: “salus infirmorum”, “refugium pecatorum”,...pot passar de tot!
...
Sí, algú havia de morir i com no podia ser cap altre, va haver de morir-se ell mateix,...
...
Recordo, doncs, tot això que no ha passat mai: només ha succeït a l’imaginari.
...
Però, com no la vaig mirar, ella se’n va adonar de com no la mirava i sempre més va malfiar de les pel-rojes,...
...
Matinal de diumenge. Suau i considerat, tinc dret, més ben dit, permís, a magrejar les seves formes: repasso l’arrel del seus cabells, toco l’arpa amb les seves costelles, sospeso les seues popes i pujo la ma per la regata que formen, fins i tot neguitejo els seus mugrons amb suaus però sobtades flexions del pivot ert. No deixo tranquils els lòbuls de les seves orelles,...Felina, s’arqueja i jo ja busco els seus racons, baixant per canals, congostos i colls que porten cap al fons, des dels seus malucs,...Les meves mans simulen no tenir pressa,...Si a més a més tingués (jo) el do de la paraula!