Anònima

Un relat de: deòmises
Maleït anonimat i maleïda existència! I el més gros és que és en va queixar-me perquè, qui consolarà una estàtua? Si almenys fos una nimfa de la Fontana di Trevi o qualsevol de les santes que observen la gernació a la Piazza di San Marco. Però no pretenc picar tan alt amb la genialitat de Bernini. Em conformaria amb el granit malgirbat i maldestrament cisellat de qualsevol escultorastre, si em deixessin escollir. O ni això, llautó del més barat perdut enmig d'una sala d'exposicions en una ciutat de l'Àsia emergent. Veuria tantes monedes submergides dins de l'aigua d'aquella font i la rigidesa de la pedra polida que m'anul·laria els moviments per recollir la xavalla, que em superaria aquesta impotència. O les manasses de quatre galifardeus maleducats damunt del cos modelat per l'artista sense haver consultat el meu criteri, i jo sense poder-los ventar una bona cleca al bell mig del clatell. Posats a triar, preferiria que passessin de llarg quasi sense prendre'm esment en l'escalfor d'un museu que en plena intempèrie de la ciutat. L'art urbana és soferta, calladament sacrificada. Encara que sembli un joc de nens això d'esdevenir una altra cosa, com una disfressa o un embolcall. I aquest sòmines, què coi es pensa, que soc un paisatge per a les seves selfies? Que pagui el preu, que és més baix que una entrada al MNAC. La voluntat i, inclús si li ve de gust, un desig perquè, com en les aigües tèrboles d'una font, tampoc aquí no es concedirà. Amb flaix, de veres, inútil, capsigrany, tòtil? I marxarà, el garrepa, i no dipositarà ni un trist cèntim? Tant de bo li caigués un llamp ara mateix! Corre esperitat ara? I la resta de persones també? Com si haguessin escoltat les meves imprecacions... I tanta cridòria i tants xiscles, hauré de moure'm per saber què passa, al final. Tot i que vagi contra els principis de les escultures humanes. Però, què es creu aquell de la furgoneta blanca! Serà ruc, o no sap que les Rambles són un espai per als vianants!? I no s'aturarà? Hòstia...

Comentaris

  • Felicitats Finalista![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 13-01-2019 | Valoració: 10

    De veritat que no coneixia cap escultura vivent tan empàtica amb les escultures de pedra. Si l’escultor dona vida a la pedra, com és que ningú li demana que en pensa.

    Felicitats de nou i una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-12-2018 | Valoració: 10

    M’ agrada molt com escrius sempre et llegeixo

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

338 Relats

916 Comentaris

234324 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978