Anodínia i serenor

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Tinc el teu nom dins un sobre,
encapçala una carta en blanc,
i el meu nom s'apaga als seus peus
(una carta sense firmar)

Amb aquest buit
-saps-
ja ens queda tot dit,
i no fan falta segells,
ni adreces... ni paraules;
només distància,
anodínia
i serenor.

Comentaris

  • Has escrit en imatges.[Ofensiu]
    TempusFugit | 23-05-2006 | Valoració: 9

    Per aquest motiu, et seguiré llegint.

  • Llibre | 02-09-2005

    El poema respira allunyament i serenor, però m'ha encisat la primera estrofa. La trobo d'una plasticitat visual increïble.

    Tinc el teu nom dins un sobre,
    encapçala una carta en blanc,
    i el meu nom s'apaga als seus peus
    (una carta sense firmar)


    Un bon poema. Seguirem llegint.

    LLIBRE