Annabel

Un relat de: llacuna
De vegades penso en l’Annabel, amb la seva cara de bondat de tantes hores com es passa a l’església on purga i divinitza totes les imaginacions que l’ha dut a una vida tan tràgica en les relacions de parella. Com ha de ser dormir durant més de deu anys sota una màquina de cosir per tal d’evitar que el teu marit et pegui? Un marit amb tendència a l’embogiment que va arrencar quan el germà de l’Annabel li va dir que ella era una puta per haver estat forçada per ell i haver-se negat, clar, a tenir-hi relacions. Un marit, el seu, que ara dorm en un centre de salut mental. Mentre que el germà de sexualitat solta i sense perjudicis campa lliure, el germà que va voler tenir relacions amb ella amb sa neboda i no amb sa mare, perquè déu no ho va voler. Una sexualitat desbocada i que arrasava per allà on passava. I l’Annabel amb el seus cabells blancs immaculats, amb la faldilla que segons ella la fa dona, sempre amb un botó descordat, amb el seu caminar inclinat, sempre amb el pes en el mateix cantó, sense ni una sola dent i amb la seva mirada dolça. L’Annabel de les cinc amigues, i el mossèn que li diu que amb una amiga n’hi ha prou i ella que se l’escolta però no se’l creu. Qui és el mossèn per a dir el nombre d’amigues que ha de tenir una dona? L’Annabel que cada dia es fa més lliure i sap que si bé ella arregla el jardí de l’església, les idees de com cal viure que té el mossèn la deixen indiferent perquè les contrasta amb d’altres persones. L’Annabel que no té vehicle que camina i camina d’una banda a l’altra del poble, sense por ni queixa. L’Annabel que té cura d’una dona cega. L’Annabel que té una pensió de misèria i que cobra dos euros l’hora per acompanyar una persona perquè alguna cosa cal fer es diu, ella que no pot aixecar excessiu pes perquè ja té més de setanta anys. L’Annabel generosa, que es gasta els dos euros en qualsevol sobre la qual, una altra persona li expressi la necessitat d’adquirir-la. L’Annabel racista que pensa com molts que els moros, com en diu ella, ens treuen la feina i la seva neboda jove no en té malgrat tenir una criatura. L’Annabel que se’t posa només en molt poques ocasions a explicar la vida sense parar i t’encomana mal de cap. L’Annabel que va néixer en un enterrament, el del seu avi i és filla d’uns pares que són cosins germans. L’Annabel que va ser abandonada per la seva mare i lliurada a la seva tia per tal que la cuidés fins els 3 anys. Aquesta dona forta que es posa totes les crítiques a l’esquena però que s’ho passa malament quan algú que coneix no la saluda pel carrer. L’Annabel que viurà molts anys perquè sempre s’esforça a ser útil als altres.

Comentaris

  • La vida de l'Annabel[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-09-2017 | Valoració: 10

    És un simpàtic relat, que fa animar-se.

    Sí, realment l'Annabel és una dona forta, lluitadora i sacrificada, de la qual la seva família sempre n'espera tot. Sempre opinant dels moros i de tot i de tots. Fent petites feines i mirant de tirar endavant.

    Em recorda a mi mateix una mica en certs aspectes. Suposo que tots som uns sacrificats laborals.

    Felicitats pel relat. Ens veiem!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: