Anna

Un relat de: Emelkin El Blanc
Versos de plom desafien
l’equilibri de la teva mirada.
Trapezistes de tinta que besen,
amb retòrica, la tebior
de la teva veu trencada.

És la meva llàgrima
la que ara et mulla l’ànima
i només el teu somriure
de lluna carnal
clourà la rima extasiada.

Comentaris

  • Mmmmm.....[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 24-03-2013 | Valoració: 10

    I que duri molt aquesta nova musa si et fa escriure meravelles com aquesta.

    No acostumo a valorar. De fet, crec que mai ho faig, però amb aquest poema se m'ha escapat la rata de l'ordinador i ella sola ha valorat. Des del meu petit punt de vista, és perfecte.

    Enhorabona. Un barret als teus peus.


    Abraçadotes.

    Salz.

  • Mmmmm.....[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 24-03-2013 | Valoració: 10

    I que duri molt aquesta nova musa si et fa escriure meravelles com aquesta.

    No acostumo a valorar. De fet, crec que mai ho faig, però amb aquest poema se m'ha escapat la rata de l'ordinador i ella sola ha valorat. Des del meu petit punt de vista, és perfecte.

    Enhorabona. Un barret als teus peus.


    Abraçadotes.

    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: