Anna X

Un relat de: bloodymaruja
Amb molt esforç, quan era adolescent, vaig poder sortir de l’infern de l’anorèxia. L’Anna X no ho aconseguí.


L'Anna de quinze anys, princesa encantada,
es mira al mirall i aparta la cara.
S'hi torna a acostar , apropant els llavis,
hi tira l'alè i ,a punta de dit,
sobre el baf del vidre pinta un cor petit.
Dues passes enrere i s'examina bé,
es mira les cames, li semblen tan grasses
que no veu els ossos dels canells com canyes,
ni el rostre famèlic de pòmuls xuclats,
ni els ulls esverats d' ulleres morades.

Cos de papallona,
cos pols impalpable,
cos d'aire de mar,
cos de matinada.
No té sang , ni sexe,
ni fam, ni desig.

El crit de sa mare li trenca l'encant,
amb el tema tòpic què vols per dinar,
fins que no t'ho acabis no t'aixecaràs.
El mite caigut, vaca fastigosa,
que quan es descuida regira sa bossa
buscant el que sigui que pensi trobar.
Però és massa ruca, mai se n'ha adonat.
de les arts precises per dissimular.
Dins les sabatilles hi caben dues llesques
i a les butxaques s'hi amaga la carn.

Cos d'aigua de pluja,
cos nit estelada,
cos de brisa freda,
cos d'espuma clara.
No té sang , ni sexe,
ni fam, ni desig.


L'angoixa tenalla quan pensa en menjar,
el nus de la gola es fa insuportable,
i l'olor de la cuina la fa vomitar.
Mirant la finestra voldria tirar-se
per a no sentir més preguntar al seu pare
quin déu arbitrari l'ha fet canviar així
amb els ulls de nacre que miren cap dins,
al cervell cordills per lligar la gana.
S'ha acabat la sang, només queden llàgrimes,
plany , plora i suplica tan sols per tenir:

Cos de raig de lluna,
cos d'etèria albada,
cos d'ala de mosca,
cos de ploma blanca.
No té sang, ni sexe,
ni fam, ni desig.

Tant temps morta i viva,ja no té ni amics.
quin final l'espera a la matinada?
L'Anna de quinze anys, princesa embruixada,
es tanca a la cambra i s'ajeu al llit,
esperant que un príncep li canvii el destí.
Però ningú no arriba i s’apaga sola.
Com a pòstum rastre de sa curta vida,
al mirall hi queda l'empremta del dit , que fa poca estona, amb infantil traça,
sobre el baf del vidre pintà un cor petit.

Comentaris

  • Un poema punyent[Ofensiu]
    Fada del bosc | 09-12-2012 | Valoració: 10

    de manera magistral seguim la lectura del poema des de dues vessants la visió de l'Anna i la visió dels que l'envolten. Suposo que només algú que conegui molt d'aprop aquest trastorn ho pot descriure amb aquesta realitat.

    En una estada en l'hospital infantil vaig conèixer a una noia que patia d'anorèxia i aquest poema m'hi ha fet pensar, no sé que va passar amb ella, desitjo de tot cor que ho hagi superat.

    La Fada.

  • He trobat aquest poema[Ofensiu]
    Atlantis | 09-12-2012

    remenant pel foro i és que de vegades passen massa ràpid i no pots llegir-los tots.

    És un molt bon poema, a més a més tractant d'un tema d'un gran impacte social.
    M'agrada que separis les estrofes llargues amb estrofes curtes que rematen el poema i el fan musical.

    Et llegeixo tot el que trobo escrit, perquè m'agrada molt com escrius.


    Una abraçad

  • Nonna_Carme | 29-11-2012

    que la primera vegada que el vaig llegir em va impressionar moltíssim i segueix impressionant-me cada cop que el llegeixo.
    No és estrany que guanyis premis, estimada bloody.
    Una forta abraçada per a tu i per a la marebloody.

    Nonna

  • Empatia[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 28-11-2012 | Valoració: 10

    Crec que ja t'ho havia comentat anteriorment, però en tot cas insisteixo. M'admira l'empatia en els sentiments que demostres darrera de les teves paraules que transmeten tant sentiment.

    De nou felicitats pel teu poema tan esplèndid.

  • Hola Bloody![Ofensiu]
    Annalls | 28-11-2012

    Gracies pel teu interes, respecte al poema amb la Magalo, ja m'hen vaig adonar al rellegir-lo de que hereu varis varis autors, molt maço això de compartir temes i els reptes.
    Escric sobre el que ara s'anomena afartaments o menjadors compulsius, se'ns ha donat poca importància perquè el mal es a llarg plaç no tenim un perill immediat, però el dolor que hi ha a sota la muntanya de menjar , el menyspreu que sens cap a tu i el teu cos es molt gran, l'esforç per no ficar-te res a la boca molt molt fort , saps que si menges l'ansietat boja que sens s'aniria pel moment...en fi a veure si d'aquí dos anys acabo pq no es faci trobar temps, les entrevistes que a vegades es difícil posar-se d'acord que vagui a be a tot@s dues, la dificultat de que la gent col.labori...
    Espero que pugui ajudar doncs amb esforç i teràpia a poc a poc es millora i s'en pot sortir.
    De fet fas el mateix que el bulímic alhora de l'ingesta però llavors no vomites.
    La noia que dius la del llibre , devia tenir temporades de cada una ,perquè alhora.....? o bé una cosa la portava a l'altre, de no menjar desprès s'afartava.
    Ja ens veurem , et vaig seguint la pista.

  • Hola Bloody![Ofensiu]
    Annalls | 28-11-2012

    Gracies pel teu interes, respecte al poema amb la Magalo, ja m'hen vaig adonar al rellegir-lo de que hereu varis varis autors, molt maço això de compartir temes i els reptes.
    Escric sobre el que ara s'anomena afartaments o menjadors compulsius, se'ns ha donat poca importància perquè el mal es a llarg plaç no tenim un perill immediat, però el dolor que hi ha a sota la muntanya de menjar , el menyspreu que sens cap a tu i el teu cos es molt gran, l'esforç per no ficar-te res a la boca molt molt fort , saps que si menges l'ansietat boja que sens s'aniria pel moment...en fi a veure si d'aquí dos anys acabo pq no es faci trobar temps, les entrevistes que a vegades es difícil posar-se d'acord que vagui a be a tot@s dues, la dificultat de que la gent col.labori...
    Espero que pugui ajudar doncs amb esforç i teràpia a poc a poc es millora i s'en pot sortir.
    De fet fas el mateix que el bulímic alhora de l'ingesta però llavors no vomites.
    La noia que dius la del llibre , devia tenir temporades de cada una ,perquè alhora.....? o bé una cosa la portava a l'altre, de no menjar desprès s'afartava.
    Ja ens veurem , et vaig seguint la pista.

  • Has fet bé...[Ofensiu]
    Annalls | 26-11-2012 | Valoració: 10

    ...d'explicar-ho amb poesia. A veure si així ho entenen millor. Enhorabona per haver sortit del infern.
    Estic embolicada amb un llibre que va d'un trastorn alimentari (l'estic fent), però no veig com posar-hi paraules belles, fa patir molt ,el que hi ha al darrera més, i no se li a donat massa importància fins fa poc. Es contrari al teu.
    El tornare a rellegir perquè s'ho val,

  • Pobreta Anna[Ofensiu]
    voëlvry | 26-11-2012 | Valoració: 9

    M'agrada¡¡¡ A més es nota que a dins de la Anna encara hi havia una mica d'esperança en que algú la treiés d'aquest infern on es trobava, però pobreta :(

    Carlos

  • Dins l'escuradents[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-11-2012 | Valoració: 10

    Una meravella Maribel, una demostració del que és treure el suc d'allà on n'hi ha molt, del patiment. Poema ple de detalls, de posar-se en primera persona dins la sang escassa de la protagonista. Felicitats merescudes pel premi i una forta, fortíssima abraçada d'un que se'n va a sopar.

    Aleix

  • Colpidor[Ofensiu]
    missatger | 25-11-2012 | Valoració: 10

    M'ha impactat el teu relat, però és realment molt bó. Com descrius l'ànsia i el patiment de l'Anna X. Aquest maleït mirall encissador que l'embruixa. Genial, m'ha agradat molt! Fins aviat.

  • Bloody[Ofensiu]
    Gabriel M. | 25-11-2012 | Valoració: 10

    Meravellosos versos. Jugues amb unes descripcions precioses, amb un vovabulari acurat i un ritme que et porta de principi a fi.
    Felicitats.

    Una besada.

  • excel.lència[Ofensiu]
    ales de foc | 24-11-2012 | Valoració: 10

    com sempre que llegeixo els teus relats i sobretot en aquest tan perfecte, és inevitable pensar que has trobat les paraules màgiques que descriuen perfectament una malaltia social com l'anorèxia. Tan de bo totes les Annes puguessin tenir el mirall de la realitat i poder lluitar per la seva bellesa de veritat: la de dins, la que no ens pot prendre ni modificar ningú. Però la nostra societat és tan falsa, tot aparença, estar perfectes, treure d'aquí, posar allà.... Si tots acabarem al mateix lloc...Val més viure amb dignitat per fora i per dins.

  • Seguir el model de dona de pasarel·la[Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-11-2012

    Un cervell encara petit pot caure en el parany de la imitació. Hi ha un model, un cent, el bo, el millor...cal ser igual.
    Un cervell jovenet pot així emmalaltir. Sense buscar culpables. La societat i els cànons de bellesa segons la constitució del cos? Els pares? Els mestres?

    Ningú és indiferent a la moda. Sigui de cos, sigui de roba, sigui d'estil de vida.

    Pobre Anna X!
    Una víctima més!

    Cal una assignatura a l'escola i a la vida: valorar el dins, no el fora (tot i estimar-lo com és i cuidar-lo) i no potenciar comparacions ni judicis.

    Ben difícil. La influència pesa. Massa.

    Un poema tràgic amb imatges de la noia des de la compassió. Com un conte, com el poema del Rubén Darío 'La princesa está triste, que le pasa a la princesa...' , però actualitzat.

    Mena

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com